Aquest cop he trobat a faltar la companyia de la Rosa, que per causes familiars no va acompanyar-me a veure 21è escenificació del Retaule de Santa Maria i Sant Urbici a l’interior de l’església del Monestir de Santa Maria de Serrateix. Les seves fotos no seran reportatge fidel de l’ocasió i he hagut de buscar una foto d’Internet i afegir-ne una d’una visita anterior per il•lustrar aquesta crònica.
Des de la meva incorporació a la vida berguedana sempre el Retaule de Santa Maria i Sant Urbici era com una constant a conèixer i aquest any he pogut fer realitat el meu desig.
L’església era totalment plena i entre els espectadors havia el bisbe de Solsona Xavier Novell, el vicepresident de la Diputació, Ferran Civil, el president del Consell Comarcal Sergi Roca i l’alcaldessa de Serrateix.
Els autors de l’obra són el poeta Mn. Climent Forner i l’ historiador Josep M. Badia, la direcció escènica era al càrrec de Josep m. Simó i la producció el Patronat d’Amics de Serrateix. Per tant la bona conjunció de la part tècnica de composició, realitat històrica i muntatge estaven assegurades.
Em va agradar i sorprendre al mateix temps el tipus d’escenificació amb els diferents quadres presentats per mitja de dos rapsodes que explicaven els diferents moments històrics de la representació. També el sobri moviments dels actors tant els que tenien per escenari l’absis com el que es movien per l’església segons la necessitat de l’obra.
Es situa la primera part en l’arribada dels monjos portant les relíquies de Sant Urbici i la construcció de la primitiva església ja esmentada en l’any 941.
Quadre rere quadre ens mostren el diferents esdeveniments que comporta la vida monacal i existencial de la seva llarga història. Fins un total de 5 quadres i l’apoteosi final ens il•lustren sobre la seva existència fins ara.
Personalment vaig fruir de l’oportunitat de veure l’obra i felicitar al Patronat pel seu esforç per què any i any sigui possible gaudir de la representació. Procuraré el proper any de tornar a assistir-hi.
Per colofó de l’acte el concert de l’Escola Municipal de Música de Berga que va interpretar “ Les Quatre Estacions” d’Antonio Vivaldi ens va transportar a una nova dimensió. Com es poden treure tan sentiments i musicalitat a uns instruments de corda. Jo, un ignorant en música em meravello.
I per final les fogueres per torrar pa i el vi bo per acabar la vetllada.
Una nit per recordar i recomanar. N’hi ha tantes de coses per conèixer en la nostra Catalunya.
Fotografia Sta. Maria: Rosa Planell Grau
Berga, 17 octubre 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada