CASTELL DE BLANCAFLOR. BERGUEDÀ

Aquest cop hem sortit la Rosa i el Miquel a fer una lleugera caminada i fotografiar uns llocs dels voltants de Berga. El primer dels punts que volíem veure és el castell de Blancaflor i pujant per la carretera a Queralt vam prendre la cruïlla que condueix al Rasos i després de uns quans viratges vam girar per la pista que porta a la Figuerassa. Al cap d’un parell de quilometres vam veure destacar en l’horitzó la torre mig enrunada del castell. Poc després de la pujada cimentada hi ha una entrada on vam aparcar el cotxe i vam continuar a peu.

El matí era fresc malgrat havia sortit el sol i una cosa que feia pena era observar com la sequera ha malmès el bosc. La terra, el fenàs i els matolls demostraven clarament que aquest any l’inicií de la tardor no està acompanyada per la pluja.

Un camí planer i en línea recta, no gaire fressat però si ben marcat ens va indicar com arribar al castell. Entremig del bosc els arbres i els boixos ens dissimulaven la seva presència. L’últim tros és el més difícil perquè hi ha que pujar una trencada rampa pedregosa i sobtada. I vam ser dalt del turó.

Primer els restes, minsos restes de l’església del castell i immediatament la torre sense sostre i un esvoranc on havia la porta. La panoràmica des del cap rocós de la serra de Blancafort ( 1176 m) és espectacular i domina el pantà de la Baells i la vall del Llobregat. Per l’altre el cim d’Estela i el Roc d’Auró.

La primera referència data de 10 de febrer de l’any 1166 quan el rei Alfons “el Cast” rei de Catalunya- Aragó el cedí a Pere de Berga amb l’obligació d’ésser-li fidel. L’any 1309 Sibil•la de Pallars, Casada en Hug de Mataplana permuta las eva possessió amb el rei Jaume II.

L’a. 1358 n’era propietari “Berengarius d’Olm, o d’Oms.
L’a. 1365, la Reina Elionor com a procurador del seu marit vengué el castell i tota la seva jurisdicció a Per Fresch per 4.000 sous.
L’a. 1463 en la Guerra de la Generalitat el rei Joan II el va ocupar i Guillem de Vilacetrú, nascut a Sant Hipòlit de Voltregà el manar amb el càrrec de capità.
Al s.XVII pertanyia al rei.

El castell va ser bastit arran del cingle orientat a migjorn. La forma del castell és trapezoïdal i les senyals de bigues indiquen havia 4 pisos d’alçada. Les pedres de la llinda, arcs i muntants van ésser arrancades Té quatre espitlleres visibles des de fora a la paret NE i dues més una en la mateixa paret i l’altre en la SE hi ha dues espitlleres més.

A uns 16 m. hi ha l’església de Sant Miquel. Només les restes, un parell de filades de carreus de l’absis i una paret del costat septentrional.

Una de les causes que van motivar la construcció del castell fou l’enemistat entre els Berga, amb casa forta a Berga, i els vescomtes del Berguedà que posseïen els propers castells de Madrona i Espinalbet.

Ans odis i necessitats de guerra, ara unes orgulloses i abandonades runes.

Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 21 octubre 2011.