Diumenge, de finals d’abril,
sortim de bon mati d’excursió cap l’Empordà, després de esmorzar a l’Escala,
passem el mati visitant les runes d’Empúries, d’on en parlarem un altre dia. Al
migdia enfilem carretera cap a Peratallada, una bonica població
medieval del baix Empordà, vila que pertany al municipi de Forallac, on s’uní
el 1977 amb dos poblets petits més. EL primer que farem en arribar, serà dinar,
en un petit restaurant, ja que la caminada del matí ens havia obert la gana.
Aquest poblet té un encant
especial, rodejat d’amples muralles, dintre, les cases són de pedra , la
majoria tallades a la roca. Sembla que no hagi passat el temps i encara ens
trobem en plena època medieval. Carrers estrets i sinuosos , petites places, el
castell sobresurt en mig del poble. Carrers
empedrats, placetes, racons, tot ben
cuidat i arreglat, moltes flors a les cases, i amb petits i bonics restaurants,
que fan les delícies dels visitants.
Avui es celebra una fira d’herbes remeieres. Des del matí, la plaça del Esquiladors, s’ha omplert
de parades artesanes i especialitzades , on pot comprar tot tipus
d’herbes, (fresques i seques) especies, ungüents, olis essencials, licors i tot
tipus de producte elaborats amb herbes i plantes. Paradetes de totes classes de
productes , herbes per curar tots els mals. Mels, sabons, espelmes... En
paral·lel es fan tallers d’olis
medicinals i aromàtics, pasta de dents casolana, descobrir les propietats de l’àloe vera, la ratafia .... Molta gent, als tallers o passejant pels carrerons que aboquen a les places. Cap a
les cinc de la tarda a la plaça del Castell, gegants i nans ens obsequien amb
les seus balls. Hi ha una curiosa exposició de bonsais a la Plaça de les
Voltes. Aquests arbres petits i menuts d’una varietat i bellesa extraordinària.
El que més ens ha cridat
l’atenció, a més del fet de la fira, és el conjunt del poble, d’una bellesa impressionant;
conserva el seu caràcter rural, no s’ha expandit fora de les muralles. Sembla talment que ens trobem a l’Edat mitjana i que qualsevol
moment apareixerà un senyor feudal amb les seves cavalleria, cavallers , criats
i esclaus. Descobrim cada racó, cada carrer
i cada plaça d’aquest poblet, observem els
petits restaurants que hi ha en els carrerons desiguals i les botigues
de records. El poble té fama per la seva gastronomia i la seva artesania, avui
és essencialment un poble turístic i comercial.
Declarat conjunt
historicoartístic per les moltes mostres d’arquitectura medieval. La vila
conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, on
destaca el castell fortificat amb la
torre de l’Homenatge i el palau, les cases a l’entorn, les grans
muralles, la plaça Major porxada i l’església de Sant Esteve. Destaca també el
gran fossat que envolta la població excavat a la roca viva, just on comença la
muralla, per protegir la població.
Al mig del poble emmurallat s'alcen
el castell, format pel nucli fortificat sobre un enorme basament tallat a pic,
i el palau. L'església parroquial es troba extramurs, en lloc despoblat. La
muralla que envolta el barri del castell forma un recinte clos. Al nord i a
l'est, dues contramuralles protegien aquests sectors del poble. Aquestes
muralles són dels segles XII-XIII, amb la part superior refeta entre el segle
XVI i el XVIII. Uns 200 m al nord del
portal, extramurs, fora del conjunt i una mica solitària, es troba l'església
parroquial de Sant Esteve, obra de finals del romànic.
El nom del poble, Peratallada , (Pedra-tallada) és documentat des del segle X (Petra scisse,
Petra taiata) prové , sens dubte,
de les valls de la fortificació que envolten el poble, de pedra tallada,
excavats en la roca natural sorrenca.
Cap a les set de la tarda, s’ha
acabat la visita. Pugem de nou al
autocar i emprenen la tornada cap a Berga, després de gaudir d’un jorn d’
esbarjo i cultura, en un racó meravellós de la nostra terra, en aquest dia plàcid i assolellat de finals
d’abril.
28/04/2015/