FESTA AL PAIS DELS CONTES

 

(Conte amb la “ Caputxeta vermella” “ La rateta que escombrava l’escaleta”  i “La Ventafocs”)

El rei d’aquell país, va organitzar una gran festa, convidant a tots els personatges que protagonitzaven  i  sortien als contes i rondalles del seu país i de tots els països veïns .

La tarda de la festa, van començar a arribar els personatges, alguns amb carrossa, altres amb cavall i altres caminant, doncs  no tots tenien els mateixos medis per arribar-hi. Això si, tots els convidats van ser-hi presents ja que trobaven molt adequat poder-se trobar junts tots plegats.

La caputxeta vermella anava acompanyada  del llop, que arran de les visites que feia a l’àvia, els dos  es van fer molt amics.  Encara que l’àvia no se’n refiava massa  i els acompanyava  de lluny, per si de cas.

A la porta es van trobar amb la rateta i el gat, tots mudats i encarcarats, la rateta amb el seu llaç vermell a la cua i el gat amb frac i corbatí. Ja feia temps que eren inseparables. Els quatre van entrar junts.

Als jardins ja hi havia la Blancaneus, la Bruixa, els set nans, el Patufet;  les tres bessones corrien per entre ells. Llavors també arribaven els tres porquets, els barrufets, el gat amb botes i el gegant del pi... i altres.

Quan va arribar la Ventafocs, va causar com sempre gran expectació, anava acompanyada de les seves germanastres, que li feien d’assistentes.  La madrastra  encara s’estava empolainant doncs tenia un nou acompanyant .  El príncep  tenia un compromís molt important i arribaria un xic més tard, doncs des que li va posar la sabateta de cristall a la noia, eren promesos i planejaven casar-se l’any vinent. Eren de les parelles més elegants  i guapes del país, però la Ventafocs estava trista.

La Caputxeta vermella, que era una mica xafardera, ja ho havia comentat amb la Rateta que alguna cosa li passava a la Ventafocs. Eren molt amigues les tres, i feia una temporada  que la veien  capficada i trista, això que  abans sempre estava alegre, rient i cantant.  Va asseure’s  al seu costat i li va preguntar directament que es el que li passava,

¾   Ai, Caputxeta, sóc molt desgraciada. M’he enamorat d’un trobador que cada nit em canta trobes sota la meva finestra. No se com dir-ho al príncep.
¾   Caram, això no pot ser. Mira en parlaré amb al Rateta que es molt espavilada i segur que et triem del atzucac que t’has ficat.

La Caputxeta, el Llop, la Rateta, el Gat i la Ventafocs, es van reunir a una sala privada i van començar a deliberar, per veure  com sortir  de la situació.

¾   La Ventafocs s’ha desenamorat del príncep. Quin cacau.
¾   Hem de fer alguna cosa. - deia la rateta.
¾   Però, què? És difícil sense ferir ningú. –fa el gat.

El llop que en aquell moment guaitava per la finestra, va veure l’entrada espectacular de la bella Princesa del País  dels somnis i tot seguit se li va acudir la idea.

¾   Ja sé! Hem de fer que el príncep es trobi amb aquesta princesa que entra ara. Segur que se’n enamora.

Tots es van confabular per tal que es produís l’encontre . La cosa era  difícil, perquè des que va arribar el príncep no es separava ni un moment de la Ventafocs. A més s’havien reunit tal quantitat de  personatges en aquella festa, que era difícil trobar l’un i l’altre.

Després del sopar es va fer un gran ball a la sala de recepcions, una gran orquestra amenitzava  la vetllada.  El Trobador des d’un racó  mirava la seva estimada com  ballava amb el príncep. De tant en tant es dirigien mirades amoroses i furtives.

A un costat de la sala, la Caputxeta, la Rateta i les seves parelles , parlaven i pensaven molt de presa. De sobte el llop va exclamar,

¾   Ara és l’ocasió. Vosaltres esteu al cas.

Al llop es dirigeix dalt la tribuna on hi havia els músics, que acabaven de tocar un ball,  va agafar "el micro"  i va cridar,

¾   Canvi de parella!!!

L’orquestra comença un nou ball.  El gat i la rata corren com qui juguin a atrapar-se, passen per  entre les parelles causant confusió. La Caputxeta empeny al príncep fins davant de la Princesa del País dels somnis i... aquests,  comencen a ballar.  Moment que també aprofita el Trobador per acostar-se a la Ventafocs  amb l’empenta del  gat. Tothom ha canviat de parella, i s’ho passen d’allò més bé amb la nova experiència.

Va ser un vals molt llarg, semblava que no s’acabava mai. El príncep va quedar fascinat per aquella princesa  que tenia tan a prop, igual que la noia ho estava del príncep.  És deixaven portar per l’ambient càlid de la nit. Aquella noia dolça l’atreia cada vegada més.  No pot ser –pensava ell-  no podia fer això a la Ventafocs, a la seva promesa.

Llavors en aquell moment es van creuar les dues parelles. El príncep va veure com es miraven,  mentre ballaven, la Ventafocs i el Trobador , estaven tant absorts que ni el van veure. Va sentir una punxada al cor. Va comprendre que la Ventafocs ja no li pertanyia, alhora va sentir un alleujament, al mirar aquella dolça princesa que tenia als braços i per la qual es començava a sentir profundament enamorat.

La Caputxeta, junt amb la Rateta i els seus amics estaven contents i  feliços, veien els resultats del seu pla. Sembla que aquest havia funcionat i aviat s’aclariria tot , I ...  tots, tots  feliços i menjarien anissos .

 ( 08-05-2015-)