“Si és bo viure, encara és millor somiar i el millor de tot es despertar-se” (Antonio Machado)
La vida és per viure-la bé, per
gaudir-ne i aconseguir les coses necessàries i altres en que es pot millorar
l’estatus i el nivell de vida, que abans s’aconseguia treballant molt i després si és podien assolir estudis i millorar la
situació més de la que van viure els nostres pares. Ben diferent d’ara que el jovent d’avui que
ho té tot i si no aconsegueix un treball
on guanyar molts diners, qualsevol treballa i que el mantinguin “els papis” que
no ha demanat de venir al mon, amb totes
les excepcions que per sort també ni han.
Gairebé tothom ha somiat
transformar la seva vida per una de millor, sobretot els que vam néixer a
mitjans del segle passat, en aquells
anys de la postguerra on hi havia moltes mancances per viure i per sobreviure. Es tenia de passar
amb molt poques coses, però això no vol dir que en la nostra infantesa i
joventut no fóssim feliços amb les coses que teníem.
Quantes vegades quan no es podia
tenir alguna cosa que t’agradava o et feia falta , sovint somiaves obtenir-la o
creure que ja la tenies . Els somnis ajudaven a viure i en el món de les fantasies eren importants ;
es clar que també he sentit a dir que hi
ha gent que mai han tingut somnis que el que era important era viure al mon
real , treballar i treballar dur per aconseguir el que volies; i altres
persones deien que en aquesta vida hi érem només per patir. Quina vida més trista ser
aquí només per treballar i per patir... i el pitjor no tenir somnis... Gaudir i
passar-ho bé era cosa dels rics. Amb lo fàcil que era somiar; les coses que s’arribaven
a obtenir amb els somnis, encara que després aterraves a la vida real i la
realitat era molt diferent , però els somnis et portaven a viure aquella altre realitat ni que fos per una estoneta...
viure com els que s’ho podien permetre
Com que jo sempre he estat molt
somiadora , els somnis formaven part de la meva vida, però també he de dir que
posant-hi una mica de esforç molts del somnis que havia tingut de joveneta amb
el temps es feien realitat a vegades en formes diferents però s’aconseguien d’una manera o altre . Avui els entesos o psicòlegs ja en diuen
esforçar-se a guanyar el que és vol.
Al llarg de la vida els anhels,
els somnis i els desitjos varien, son diferents . A l’adolescència, somniar en
aquell noi que ni et mira i acaba amb la teva millor amiga. Fins que trobes l’ amor allà on menys et
penses. Trobar una bona feina, pujar de
nivell, i guanyar més per tenir més coses, viatjar , fer vacances la l’estiu...
Llavors et cases, venen els fills, les
preocupacions, el que voldries que fossin el que fan, que siguin
feliços...pateixes i gaudeixes. Que puguin estudiar, obtenir una bona feina que
les coses els vagin bé... les il·lusions, els somnis tot va barrejat , coses
aconseguides altres no; algunes es poden
fer realitat algun dia ...i tot això després ja ho passes amb els néts... però aquests ja son en a aquesta nova
generació d’avui que ho tenen tot i volen la llei del mínim esforç . Esperem i
desitgem que siguin l’excepció, d’aquest que passen de tot,
i posin l’esforç per conquistar el seu futur, el que volen ser i arribar a ser a la vida.
Quan arribem a ser grans les coses encara canviem més . Quan ja t’acostes
cap al noranta anys , els somnis i les il·lusions varien del tot . Es van
apagant de mica en mica... com la vida; però ja diuen que sense somnis i sense
aprendre una cosa nova cada dia , ja estàs ven
mort, ni que estiguis viu, per
això un dels millors somnis que avui tinc es despertar-me cada matí i sentir-me viva i poder gaudir de la vida, que em
pugui aixecar del llit sense necessitar
ningú , si l’espatlla l’esquena o el genoll no em fa gaire malt poder sortir a
passejar i trobar-me amb les amigues i fer la nostra partideta de cartes diària
, amb el berenar corresponent. Així la soledat no pesa tant... Esperar el cap de setmana per estar amb algun
fill o nét , alguna trobada o aniversari
tots plegats i gaudir de les petites
coses que cada dia et depara la vida.
Gaudir del sol, el vent o la
pluja... sentir-me viva i està bé amb mi mateixa i amb els altres és el millor tresor
i somni que en aquesta edat es pot tenir .
/16/05/2022/
