Girant-se el capità ens va dir:
¾
Els
presento als senyors Puig, la Judith i
el Joan, una parella enamorada. Senyores Puig el presento al que seran els seus
millors amics el senyores Grau, la Maite i el Salvador.
Quin ensurt i que ràpids va ser per
amagar els nostres sentiments. Vaig acostar la galta per rebre un petó del Joan
i a cau d’orella vaig xiuxiuar-li:
¾
Cabró!
– i ell va murmurar.
¾
Meuca!
No vaig escoltar el que es deien el
Salvador i la Judith però devia anar pel mateix camí. Però com som persones
molt educades i no volíem fer cap espectacle vam callar i dissimular durant el
sopar.
El capità parlava i parlava. Estava
molt enamora’t de la seva Sami, segons ens va dir la seva tercera dona. Ens va
voler explicar les meravelles coitals
que practicaven i que ella havia portat com a dot al matrimoni. De reüll vaig
observar-la detingudament i sincerament és una formosa muller, alta i ben
posada de sines. El que va estranyar-me, és que aquella nit era una mica
trasbalsada mirant el bony que es marcava en el pantaló del cambrer.
En veure les carantoines del Joan a
la Judith, em semblava que m’havien estat robades. Sort que el Salvador
també em dedicava tota la seva atenció
sinó potser m’hauria posat a plorar. Mentrestant el capità és dedicava a
posar-se copes de vi i més copes de vi, i la seva veu s’apagava i els ulls se
li tancaven gairebé borratxo.
Quan va veure que ja ebri feia
capcinades la seva estimada va desaparèixer sense que ell s’adonés i he de fer
notar que el cambrer també, potser durant mitja hora una mica llarga va deixar
d’atendre’ns. Quan va tornar a la taula el capità feia la becaina damunt la
taula, el saló era buit de gent i nosaltres callats semblava que féssim de
espelmes del dormit i l’adultera reina de les posicions sexuals. Va tornar
alegre, enriolada i vermella de cara, només arribar a la taula es va veure una
copa de xampany, potser per emmascarar un altre sabor i va fer petonets a la
galta del seu espòs. Va acudir un altre cambrer a recollir la taula i vaig
reconèixer l’assedegada mirada de la capitana tercera als pantalons del
nouvingut.
El Joan va agafar-me del braç i em
va portar mig empenyent-te fins la seva
cabina. Ja en l’habitacle va posar-me constra la paret i va cridar-me a
la cara:
¾
Adúltera,
com que m’enganyaves amb un altre.
Però no vaig acoquinar-me i
empenyent-lo vaig bufetejar-lo- dient-li.
¾
Ah,
Com que venies cansat i no se’t posava bé. Clar ja havies deixat les forces
dins la bagassa de la Judit, malparit. Doncs ja ho veus em vaig buscar un altre.
¾
Aquest
si la seva dona em va dir que no podia. Que era impotent!
¾
Sí
com tu. Doncs mira la que el cansava era jo. La teva estimada i oblidada
esposa.
Llavors enrabiat va voler besar-me i
va arrambar-se amb força. Sincerament ignoro la causa, si l’efecte. Vaig notar
el seu ariet damunt la meva roba i vaig aixecar-la com si no vulgues que
s’arrugués i de sorpresa allò dur i fort va entrar amb força dins meu. Vaig
caragolar-me en mil i una postures. En cadascuna d’elles notava un fort plaer i
vaig buscar més i més les formes que més sentia el coit. Finalment vam caure en
el llit mig despullats i la ràbia que sentíem encara feia que gaudíssim més i
més.
Esgotats vam parar, va agafar la
seva roba i va marxar. Poc després entrava el Salvador. La seva cara era una
poesia, estava desencaixada i de seguida vaig saber que el seu encontre havia
estat una còpia del nostre.
L’endemà ens vam trobar i vam mirar
de parlar civilitzadament, Va ser difícil ignorar els retrets que corrien d’una
parella a un altra. Bé vull dir de mitja parella a l’altra mitja, però en un
principi van ser enverinats i punyents al màxim. Després ens vam asserenar i vam decidir que tal vegada si, potser
millor, a estones...
La que ho va passar pitjar va ser la
cambrera de les habitacions per que en el viatge no va saber mai qui era la
senyora oi el senyor Grau o els Puig. Tan trobava un home o una dona en una
cabina canviada.
Ara som separats però, vivim junts,
ha estat la millor solució al nostre problema
Miquel Pujol Mur
