Treball del
taller d’escriptura segons idea de la professora
L’exposició és rutilant de llum i de
gent. Les obres són il·luminades buscant que les ombres embelleixin al màxim
les peculiaritats de les obres ofertes als ulls entenedors d’un públic d’alta categoria.
Enmig de la sala i dalt d’un
pedestal s’ofereix a la vista enlluernada del personal l’obra mestra, la pedra
iniciàtica, al voltant de la que gira el tema. Res ni les obres de Picasso, Miró o Rubens col·locades a les
parets criden l’atenció del heterogeni públic i dels crítics més entesos.
S’escolten exclamacions d’admiració.
Les càmeres fan multitud de fotografies. Els espectadors, xinesos i japonesos,
amb els seus smartphones de darrera generació, envien les imatges preses
de diversos costats als components dels
seus grup de whatsapp. Allò és
la genuïna i única expressió de l’art modern.
Un moderador des d’una petita
tribuna narra amb veu tremolosa d’emoció els detalls, la textura, els colors de
fons de les flors del coixí. Quan baixa un altre expert puja i dona raó de la
negror, l’aspror i la força de l’element que culmina l’obra bàsica i serveix de
clàmide per donar llum orientadora del
súmmum artístic.
En un racó una dona que pel seu
vestit proclama el seu treball de netejadora li diu a una companya de feina.
¾
S’ha
de ser un ximplet i un tanoca com per un coixí i un esborrador brut i negre de
sutge pagar 5000€.
¾
Ai
noia! És que nosaltres no entenem res d’aquesta moguda de la gent de calers.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada