Avui m’he venjat de la “profe”
d’anglès del Centre, pel que em va fer divendres passat, ridiculitzar-me
davant els altres companys per no saber pronunciar bé la frase en anglès que
ens havia posat per deures i que els demés tots van pronunciar correctament.
Eh! Que això no ho ha
de saber ningú. Espero veure la cara que posarà aquesta tarda quan vegi la seva
caricatura traient foc pels queixals , així que obri la porta del aula, i veure’s
pintada a la paret del davant.
Com ningú sap que tinc aquesta afició, i ningú m’ha vist, no m’hi relacionaran pas. He vingut aviat
aquest matí i com no es feia res en aquella aula, hi he entrat i he fet de les meves. No sabeu com de bé m'ho he passat.
Els estris
que he utilitzat, els plàstics i cartrons per no embrutar res els he agafat de la classe de manualitats dels costat. Després els he deixat de nou sobre el prestatge on són sempre.. El pinzell i
el pot de pintura han anat directes al contenidor del carrer. Que sàpiga
aquella setciències els que es bo que
tots es riguin d’un.
Febrer 2018
M'imagino la seva cara, però si s'ho mereixia, potser va bé que provi una mica de la seva pròpia medicina....
ResponEliminaPetonets, Anna.
Es veritat que aquesta "profe" s'ho mereixia i una petita entremaliadura de tant en tant va bé. Que consti que no soc jo qui ho va fer, eh!
ResponEliminaBon dia M. Roser