Clareja l’alba, el fred és viu
després d’una nit gèlida, ningú diria que som el primer dia d’abril, però res d’això importa als joves, persones grans , pares,
avis i infants que es preparen i surten
de casa a aquesta hora ben abrigats fins al Centre del poble , al cap o la mà la barretina vermella, o per sota l’anorac
les faldilles florejades de les dones delaten que son caramellaires o balladors d’esbarts a punt de
començar la jornada festiva i de gresca d’aquest diumenge de Pasqua.
El sol treu el nas tímidament per darrera la serra, donant vida i color als cirerers i presseguers florits, on els
ocells fa estona que fan els seus refilets,
i tots sembla que es volen afegir al grup de cantaires que escampant amb els seus cant i la seva alegria pels carrers i
les places, la joia de la Pasqua .
El dia avança i el sol escalfa, fa
recular el fred i el dia és torna càlid, els carrers s’omplen de vida, gent
amunt i avall, uns passejant , altres escoltant les colles que canten o ballen,
en aquest bonic matí. Les mones, de mil colors i formes guarneixen els
aparadors de les pastisseries, (com aquests dies enrere els de les grans superfícies) Padrins,
avis , pares i tietes porten la mona pels seus fillols, endevinant ja el rostre
dels menuts, i els més grans, en acabar el dinar veient i assaborint el
pastís amb la seva figura preferida, la pasqua dolça, segons alguns.
Cap a la una del migdia a la
plaça de la vil·la, repleta de gent, es troben les colles i fan la cloenda de la
jornada. Colles de petits i grans de balladors i cantaires, grups on hi ha des
de avis, pares i néts, el planter de les noves generacions que fan que aquesta
nostra tradició es mantingui ben viva i continuï endavant. Demà dilluns
continuaran escampant els cants pels vorals, barris i masies de l’entorn.
01/04/2018/
Que bé Anna, has sentit cantar Caramelles...És de les coses què més trobo a faltar per Pasqua i recordo quan el pare les feia cantar als nens pel poble i per les cases de pagès...La mare, la Dolors i jo, guarníem les cistelles i cosíem els picarols pels balls que feien els nens( el de les cintes i el dels cascavells)Després amb tot el què havien recaudat, fèiem una excursió!
ResponEliminaPetonets, Anna.
Si, per Pasqua sempre les seguim. Bé, el Josep en canta amb el grup de La Valldan i el diumenge acaben a la plaça de sant Pere de Berga amb tots els grups, El dilluns a un quart de nou del matí, je els tinc a davant de casa, que es per on comencem la ruta que segueixen barris i cases escampades. Ah! i la excursió no pot faltar, i allà si que hi vaig; sempre anem a llocsc molt xulos.
EliminaUna abraçada M. Roser.