Es plena nit fosca, el mar en calma, només se sent la lleugera remor de les onades que van i venen; de sobte, com cada nit comença aquell cant bell i planyívol. El Marc ja fa moltes nits que es queda a la platja per escoltar-lo, no importa el cansat que estigui o que hagi de matinar l’endemà. Aquella melodia té un no sé què d’inquietant, de bellesa... que el té intrigat i confús. Aquella veu trista prové dels penya-segats, i es pot escoltar cada vespre pels vols de mitjanit.
El Marc, és un vell pescador que s’estima la mar i tot el que l’envolta. Ell en sap moltes d’històries i llegendes que parlen dels secrets que amaga la mar, d’unes fortes corrents, d’animals marins, de genis, de follets i de sirenes. Intueix que aquell és el cant d’una sirena i també sap que mai s’acostarà a la costa. però a ell el té fascinat, i per això no pot deixar d’acudir totes les nits a la platja per escoltar aquell trist cant.
De dia amb la seva barca, moltes vegades s’apropa a les roques i als acantellats i mira i remira davant d’aquelles roques on a la nit creu que provenen aquells cant melangiosos. Com li agradaria descobrir-ne el misteri!
Aquell capvespre, com tants d’altres, passava per davant de les roques, la marea havia baixat una mica més que de costum i va descobrir entre aquells penya-segat gairebé tocant a l’aigua, el començament d’una cavitat, d’una balma, que em prou feines emergia la punta. No s’ho va pensar gaire, va deixar la barca ancorada i és va llençar a l’aigua nedant cap a la gruta, ha de afanyar-se perquè sap que al cap d’una hora la marea ja torna a pujar i l’entrada quedarà totalment submergida dins el mar.
Després de nedar uns 200 metres cova endins , no pot creure’s el que veu... allà al fons empresonada entre les roques, una bella sirena... Si apropa i apropa i s’asseu sobre una roca i la mira embadalit
- Ajuda’m!!! –diu la sirena- Un geni malèfic em va confinar aquí, amb les roques aixafant-me la cua i sense poder-me moure. Totes les nits demano auxili, però fins ara no m’ha escoltat ningú.
- Que haig de fer per alliberar-te? –pregunta tímidament en Marc. - Has de treure’m aquestes dues grans roques que m’empresonen.
- Per que estàs així?
- Un geni, al qui vaig desobeir, em va castigar. Va dir-me... “fins que un home atrevit entri a la cova i tregui les roques restaràs aquí” Va afanya’t!
El Marc amb l’ajuda d’un rem abandonat va fer palanca i va aixecar la primera roca, després amb un gran esforç, va fer el mateix amb la segona, que era més gran, quedant per fi la sirena completament alliberada, aquesta es va llençar a l’aigua adelerada i va nedar i nedar...
- Vine!.-diu la sirena, tot agafant la ma dels pescador- ja comença a pujar la marea.
Els dos van sortir de la gruta just quan l’aigua cobria del tot l’entrada, van nedar fins a la barca, agafats de la ma, el Marc per uns instants va ser l’home més feliç del món, quan van ser a la barca la sirena li va fer un petó i és va allunyar mar endins.
- Ja no podré escoltar mai més els teus cants? – encara li preguntà
- Totes les nits de lluna plena, m’acostaré a la platja i cantaré solament per tu.
Passats els primers dies de l’experiència, el Marc estava enfadat amb ell mateix, ara les nits eren tristes, i els dies encara més. Seguia anant a la platja, però ja només se sentia la remor de l’aigua.
Avui és lluna plena, el Marc està content, el cor li batega amb força, ja des la tarda que és vora el mar esperant. Eren prop les dotze quan un bell cant va trencar el silenci i la remor del mar es va aturar, era una cant joiós d’alegria i d’amor, llavors el Marc seguint un impuls incontrolable, va pujar a la barca i es va endinsar mar endins, per anar a trobar-se amb la seva sirena.
L’endemà una barca sola i a la deriva, es va encallar a la sorra de la platja.
20 d'octubre de 2011
El clic d’una moneda, que una persona generosa va deixar anar dins d’aquella caixeta que tenia al seu davant, el feu reaccionar i el retornà al món real, un món... on les coses no eren tan esplendoroses ni tan idíl·liques.
