Ocell que busques inquiet,
de menjar l’última engruna,
mentre veus per l’horitzó,
la tardor que ja s’allunya.
Molts companys han emigrat,
cap a càlides contrades.
Tu, valent vols resistir
el mal temps que ja es prepara..
Has buscat un bon recer,
a l'empit d’una teulada
amb palla i fang l’has bastit,
per passar la fredorada.
I..l’has fet prou espaiós,
amb la teva traça i manya
per quan el fred sigui viu,
acollir-hi una companya.
17-octubre-2011
de menjar l’última engruna,
mentre veus per l’horitzó,
la tardor que ja s’allunya.
Molts companys han emigrat,
cap a càlides contrades.
Tu, valent vols resistir
el mal temps que ja es prepara..
Has buscat un bon recer,
a l'empit d’una teulada
amb palla i fang l’has bastit,
per passar la fredorada.
I..l’has fet prou espaiós,
amb la teva traça i manya
per quan el fred sigui viu,
acollir-hi una companya.
Felicitats, m'agrada, el llegiré aquesta nit a la meva filla.
ResponEliminamanel
Anna, espero que t'agradi com ha quedat. No l'he pogut posar al mig.
ResponEliminaJa pensava en aquesta opció també, així al final, queda bé!
ResponEliminaGràcies Manel, espero que a la teva filla també li agradi.
ResponEliminaUna poesia molt bonica... Felicitats!
ResponEliminaGràcies amic/ga anònim!!!
ResponElimina