LES FLORS
Creixen les flors vora el camí
el meu jardí
brots i poncelles
roses d’amor, amistat de gessamí
són boniques les flors,
passo, les miro i les deixo marcir
ni tant sols les toco,
per por de cremar-me, les deixo morir.
EL VENT
El vent de Garbí i la Tramuntana
Porten les ramós dels pensaments.
El vent de Garbí i la Tramuntana
s’emportan els records dels desamors.
El vent de Garbí i la Tramuntana
Porten l’olor del bosc i de les flors.
El vent de Garbí i la Tramuntana
s’en porten el que queda d’il·lusió, són
el vent de Garbí i la Tramuntana.
LA POBLA DE SEGUR
La Pobla de Segur és com un niuet
Al Nord està Sant Miquel
que ens protegeix i guareix.
Per Sussís I Claverol,
cada dia surt el sol.
A l’Oest , Sta. Magdalena
que de pins i alzines és plena.
I aquest paisatge exultant
de bellesa exuberant
es miralla i es complau
en les aigües del llac blau.
LA MARIETA
Es petita i regatera
menudeta i saltirona
I els seus cabells tant durats tan daurats
Semblen un manat de blat.Els seus ullets són molt blaus
la seva cara molt fresca,
i té uns colors al seu rostre
que la fan semblar una rosa.
Es bonica i riallera
i també treballadora ,
fent cistells es passa el dia
a l’ombra d’una alzina.
Aquesta és la Marieta
una bona minyoneta.
Té quinze anys i dos germans
un l’Andreu l’altre en Joan
viuen sols amb el seu oncle
un home gran i cansat
de cabells blancs arrissats.
Ell fora un bon mariner
Però ara ja és molt vellet
ni tan sols pot cusir una ret.
Però, ella és jove i vol viure
vol córrer per aquí i per allà
vol veure mon, i gaudir
ser lliure com l’oreneta
aquesta és la Marieta,
una bona minyoneta.
COM ABANS
I arribarà la mort com un
I arribarà la mort com un
núvol blanc i suau,
m’enbolcallarà el cos,
m’arrancarà els pensaments del cap
i els sentiments del cor.
I arribarà la pau,
la desitjada pau, per sempre
com abans, que també era sempre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada