TRIBUNA BERGUEDANA

Hi havia una vegada un grupet de persones que vivien força bé, fins i tot, sabent la seva ignorància de la modernitat de les eines informàtiques eren prou feliços. Però, de cop i volta a uns se'ls va encendre una llum enmig del cervell i van dir:

Per què no crear un blog per donar a conèixer la nostra no ignorància.
D'acord- van contestar els altres i aquí va iniciar-se l'aventura.

A veure primer pas hem de pactar el nom:

A veure i si posem relatsdesdelbergueda.

Sí senyor. Fantàstic un nom molt apropiat i adequat a la nostra terra i a la nostra mentalitat.

Van començar a trastejar en l'ordinador i a embarrancar-se dins de la internuitat del món d’internet i com la nau no va poder resistir l’embat de les onades va davallar a les profunditats sense ni poder obrir la boca per dir : hola, bip, bip; només va pronunciar glup, glup, i s’estavellar com un vell somni.

Aleshores quan davant de les seves mans només va quedar el tros de fusta amb el nom del navili els imprudents internautes van posar cara trista i van dir: Ara podríem iniciar una nova singladura aprofitant el primer nom per començar.

Agafant el nom ja mític van decidir que el nou projecte es digués relataires berguedans. Van buscar-se el consell d’un padrí i encoratjats van pitjar una tecla i una altra tecla fins formar el nou vaixell.

Aleshores les oles internautiques veient l'esforç humà per riure's dels seus elements digitals van bufar fort damunt la tendre nau.

Resultats el neonat vaixell va rebre sobre seu la brutal força dels mitjans enfurismats i va tragar aigua fins a sentir-se dèbil i pesant. Resultat va enfonsar-se.

Però tossuts els humans, volien i volien, i s’estavellaven una i altre cop fins que el elements enternits per la seva perseverança van dir facis la llum. Així va nàixer el blog: Tribuna Berguedana. Ara com a un fill l’hem alimentar i nodrir amb els nostres humil relats. Endavant, avancem...