UNGLES DE PORCELLANA

La prostituta mirava el cel immaculat i desèrtic de la llarga nit, crua i estèril. Es mirava les boniques ungles de porcellana, llargues, sinuoses; ungles que prediuen nits de passions morboses, passions amagades, desitjos continguts i mai satisfets. Desitjos que porten massa temps ancorats en l’oceà de l’inconscient; ells, els desitjos volen surar i fer-se realitat, veure’s desplegats com les ales de la papallona, expandir-se en l’ infinitat del plaer i la luxúria.
L’avorriment donava pas a que la seva fantasia fes acte de presència, la tornes a la seva infantesa, aquella infantesa perduda en la nit dels temps, la retornes a un mon inventat que la permetia evadir els límits que marcava la vida i li permetia assajar el futur. El mon fantasiós que li permetria tenir accés al mon secret i poderós dels adults.
Les seves fantasies li servien per evadir-se de la realitat; perquè, es preguntava: -¿com deu ser la vida d’una persona que no es permet somiar?-.
-No em puc imaginar com deu ser la vida d’una persona que ni tan sols es permet somiar -. Atrapada en el seu mon ferotge, amarg i cru , somiar és l’únic luxe que es pot permetre per sobreviure.
Somiava que era la presidenta del Barça. Que amb el Guardiola, apart de ser l’entrenador, eren grans amics, dels de veritat. En Josep Guardiola... com se’l estimava!.
Cada vegada que la feina li permetia, anava al locutori que tenia més a prop, i , a traves d’Internet, seguia al seu equip: la lliga, la copa del rei, la xampions, etc.
Un cap al mes li tocava anar a treballar al costat de la carretera; duia els estris necessaris per esperar a que la seva clientela fes acte de presència: uniforme, cadira blanca de plàstic, parasol, ulleres fosques, i revista per distraure’s.
Mentre esperava que arribes el primer client fullejava la revista del cor que duia: que si la Campanario aniria a la presó, que si la Esteban volia ser mare, que si el príncep de Mònaco es casaria amb una sudafricana, etc. Pensava: -aquests “famosillos” de la premsa rosa s’haurien d’avergonyir de la seva vida pública, quin mal exemple que donen- però a l’hora comprenia que mentre haguessin persones que compressin aquest tipus de premsa continuarien tenint públic interessats en la seva vida, i , ella era una de tantes, però si els clients veiessin quin tipus de literatura llegia, segur que s’escaparien a córrer, no entendrien que a una prostituta li agradés Immanuel Kant, Friedrich Nietzsche, Jean-Paul Sartre, Georg Wilhelm Friedrich Hegel; no, no ho entendrien, el més adient era que la veiessin fullejar aquella revista. Mentre romania absorta en els seus pensaments, a l’altre costat de la carretera una ombra observava tots els seus moviments, aliena al que li esperava continuava amb les seves fantasies.
Darrera uns matolls s’amagava un porc senglar; com cada dia al capvespre baixava al camp de remolatxes a sopar. Fins aquell dia no havia vist mai la figura que seia a l’altre costat de la carretera, li va sorprendre,no sabia què era allò, el seu instint de supervivència el va posar en estat d’alerta, segurament devia ser un adversari que havia descobert el camp de remolatxes i li volia prendre, no estava disposat a compartir amb ningú el seu camp, li havia costat molt descobrir-lo, aquell camp li assegurava el seu aliment per tot l’hivern. Havia de cercar la forma de fer-la marxar i que no tornés mai més.
Com aconseguirà fer-la marxar sense haver de fer servir la violència?....