Crònica de la visita a Argolell i Arduix de la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur en la seva dèria per conèixer racons apartats de la nostra terra. La Rosa pel seu afany de fer fotografies i el Miquel per fer un recull d’informació de diferents fonts.
Poc abans d’arribar a la duana d’Andorra hi ha una carretereta a mà dreta que passat un pont es bifurca: un ramal porta a Asnurri, Ars i Civis, que ja havíem visitat, i l’altre ramal té un rètol que anomena els pobles d’Argolell i Arduix. Com no els coneixíem van anar a visitar-los. Van passar pel davant del càmping situat a les ribes del Valira i per una recargolada carretera vam endinsar-nos muntanyes amunt.
Sort que ens agraden les carreteres amb corbes perquè hem vam fer un fotimer. Ara el paisatge d’alta muntanya és magnífic sobre tot quan vas agafant alçada i la vista s’expandeix en una ampla panoràmica.
Una estona més tard el poble d’Argolell es mostrava a la nostra vista. I Destacava per damunt de totes les cases, la figura del campanar d’ulls buits, com si li fos prohibida la contemplació de tanta bellesa. La pau regnava en el poble només el lladrar dels gossos, segurament molestos per la nostra presència en una hora de pau.
Poble del municipi de les valls de Valira (Alt Urgell) situat a 1.125 m. d’altitud, a la dreta de la riera d’Argolell (afluent del Valira) prop del límit amb Andorra.
Poc abans d’arribar a la duana d’Andorra hi ha una carretereta a mà dreta que passat un pont es bifurca: un ramal porta a Asnurri, Ars i Civis, que ja havíem visitat, i l’altre ramal té un rètol que anomena els pobles d’Argolell i Arduix. Com no els coneixíem van anar a visitar-los. Van passar pel davant del càmping situat a les ribes del Valira i per una recargolada carretera vam endinsar-nos muntanyes amunt.
Sort que ens agraden les carreteres amb corbes perquè hem vam fer un fotimer. Ara el paisatge d’alta muntanya és magnífic sobre tot quan vas agafant alçada i la vista s’expandeix en una ampla panoràmica.
Una estona més tard el poble d’Argolell es mostrava a la nostra vista. I Destacava per damunt de totes les cases, la figura del campanar d’ulls buits, com si li fos prohibida la contemplació de tanta bellesa. La pau regnava en el poble només el lladrar dels gossos, segurament molestos per la nostra presència en una hora de pau.
Poble del municipi de les valls de Valira (Alt Urgell) situat a 1.125 m. d’altitud, a la dreta de la riera d’Argolell (afluent del Valira) prop del límit amb Andorra.
El lloc es documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell l’any 839. A les primeries del segle XVI algunes cases eren de l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles. A la primeria del s. XVIII el lloc pertany a Ermengol de Peguera i família fins aproximadament l’any 1831 que s’extingiren les senyories.
L’església parroquial d’Argolell és dedicada a Santa Eugènia, en depenen les d’Arduix i Farrera del Llops. La primera menció documentada data de 1008.
Edifici de una sola nau rematada al nord-est per un absis de planta semi-elíptica. La nau amb coberta de fusta, està capçada per un absis amb volta de quart d’esfera. Posteriorment s’afegí a la façana nord-oest la sagristia, una capella i el campanar.
L’edifici s’il•luminava a tràves de dues finestres a l’absis i una de doble esqueixada a la façana sud-est, on s’obre la porta d’entrada. Actualment les finestres són tapiades.
El campanar, de base quadrada, és de tres pisos. El pis superior, de planta octogonal i amb quatre finestres és posterior. Els dos primers pisos les finestres són tapiades i només hi resta una espitllera a la façana sud-oest.
L’any 1934 foren traslladats al MNAC de Barcelona, uns fragments de pintures murals romàniques del seu absis datats al segle XII, que havien pertangut a la col•lecció Plandiura. Representen les imatges de la Verge Maria i 4 o 5 apòstols.
L’església parroquial d’Argolell és dedicada a Santa Eugènia, en depenen les d’Arduix i Farrera del Llops. La primera menció documentada data de 1008.
Edifici de una sola nau rematada al nord-est per un absis de planta semi-elíptica. La nau amb coberta de fusta, està capçada per un absis amb volta de quart d’esfera. Posteriorment s’afegí a la façana nord-oest la sagristia, una capella i el campanar.
L’edifici s’il•luminava a tràves de dues finestres a l’absis i una de doble esqueixada a la façana sud-est, on s’obre la porta d’entrada. Actualment les finestres són tapiades.
El campanar, de base quadrada, és de tres pisos. El pis superior, de planta octogonal i amb quatre finestres és posterior. Els dos primers pisos les finestres són tapiades i només hi resta una espitllera a la façana sud-oest.
L’any 1934 foren traslladats al MNAC de Barcelona, uns fragments de pintures murals romàniques del seu absis datats al segle XII, que havien pertangut a la col•lecció Plandiura. Representen les imatges de la Verge Maria i 4 o 5 apòstols.
Seguint la carretera, curiosament més ben conservada, s’arriba al llogaret d’Arduix. Les dades diuen hi ha una esglesiola dedicada la Mare de Déu d’Arduix. En una conversació, amb un senyor molt amable, pertany a una casa del poble, segurament per protegir-la dels depredadors.
Malaguanyat romànic i que formosa és Catalunya malgrat es tanquin els ulls a les esglésies i els altres siguin buits. N’hi ha tants de racons per conèixer.
Fotografia: Rosa Planell Grau
Berga, 6 octubre 2011
Fotografia: Rosa Planell Grau
Berga, 6 octubre 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada