La Laieta és agenollada a la seva
habitació. L’Eliseu, el seu home dorm en un costat del llit de matrimoni i
ronca tènuement. La Laieta és una doneta molt prima i força gran, uns vuitanta llargs.
Amb l’Eliseu, un homenàs treballador com el que més, però aficionat a les
cartes i al bar, no ha tingut fills. Lliurada de la maternitat, malgrat sempre
li ha pesat, la religió ha estat el suport de la seva vida. S’ha dedicat a
cuidar-se de l’església. A ser l’ànima caritativa disposada en tota ocasió i
per la causa que fos, per ajudar als necessitats, per cuidar malalts o tenir
cura de la roba dels pobres.
L’altra gran passió, a la que ha
dedicat també molt temps, ha estat la canalla dels seus amics i veïns. Ha conegut
de sempre tota la mainada del poble i per molts d’ells és una segona mare,
darrerament ja una segona àvia. Mai ha mancat un caramelet a la seva butxaca. O
un mocador, que s’han de netejar moltes llagrimetes dels ulls dels infants.
Fervent religiosa, ha muntat una
capelleta en un racó de la cambra matrimonial. Hi ha una Sant Crist i tot
d’estampetes de la Verge i els Sants. En ella, cada nit de genolls damunt d’una
prima catifa resa i aprofita per repassar els fets del dia. L’estora no és gens
tova, perquè pensa que Déu escolta millor al que senten alguna molèstia mentre
parlen amb ell. Ella aquestes reflexions les anomena exàmens de consciència. Els
roncs del seu marit l’acompanyen en els pensaments com si fossin la part coral de
la seva ment.
Ara està repassant els fets
d’aquesta tarda. Quines coses de dir-nos el mossèn a l’hora del rosari. Ave
Maria Puríssima! Una, va amb bona fe a resar la novena amb les companyes,
arriba mossèn Pere i ens esbomba la desagradable notícia. Mira que dir-nos així
de cop: Tot just quan estava a punt d’agafar la galleda, va fallar-li una cama
i va caure al pou. Mentre queia ...
Pobre Joan quina desgràcia li ha
passat. Això que era un bon noi. El Senyor el tingui al seu costat a la Glòria!
Pare nostre que esteu en el cel, tingueu misericòrdia de la seva ànima.
Ai! No sé treure-me’l del cap. Tan
amable que havia estat sempre. Crec en Déu Pare, tot poderós i en la Verge
Maria! Quin disgust per la seva mare! Sant Joan, el seu patró, serà el seu
advocat davant de la taula dels justos i
sabrà com protegir-lo. Jesús, fill de Déu, prega per nosaltres! Us
imploro, Oh Senyor, per a què tingueu pietat del pobre Joan. Era la llum dels
seus pares. El fill que volia prosseguir la tasca del seus antecessors.
Treballar i cuidar la terra. Com ens vau ensenyar i al mateix temps castigar
als homes en treure’ns del Paradís. Vós, oh Senyor, vau dir: Treballaràs la
terra amb la suor del teu front. I això és el que agradava al Joan, treballar
la terra i rebre la benedicció de veure créixer les plantes i fructificar en
fruita. Els temps han canviat, ara ho feia amb un tractoràs, amb aire
condicionat, però la seva intenció era digna. Benaventurats, sí Senyor, com ens
ho vau transmetre: Feliços els nets de cor, perquè veuran a Déu.
Ja ho sé que corren veus que
perseguia a les mosses. Oh, Senyor Déu de l’Univers! Vós que sou capaç de ser
en molts llocs a la mateixa vegada, per això una de les vostres persones és
l’Esperit Sant, sabeu que ho feia amb bona intenció. Vós, ho proclamàveu en les
epístoles; si no vaig errada crec que vau dir: triaràs la teva parella,
deixaràs als teus i aniràs pel món escampant la bona nova de la fe que salvarà
als homes. I el Joan va cercar durant
força temps la seva parella, en va tenir moltes potser, però vós ja sabeu que
trobar l’adequada fa dubtar, i molt. Vós en les benaventurances ho expresseu
amb aquestes paraules: Feliços els pobres d’esperit, perquè d'ells és el Regne
del Cel.
Alguna vegada també participava amb
alguna bronca al bar però la seva intenció era bona, perseguia la veritat. Vós
que teniu tota la saviesa del món! Perquè la saviesa sou Vós, que ens permeteu
endinsar-nos un xic en la vostra profunditat per il·luminar la nostra
ignorància. El Joan tenia sempre raó i és de justícia precisar que el seu equip
de futbol és el millor. I Vós, ho deixàveu ben clar en la vostra benaurança: Feliços
els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.
Pobre Joan, amb alguna raresa, qui
no la té, era un bon noi. Crec que demà aniré a veure la seva mare i resar una
mica per la salvació de la seva ànima.
Pare nostre, que esteu en el cel:
Sigui santificat el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre regne.
Amén
Ai, Senyor, pobre Joan. En mal
moment li va passar aquesta desgràcia, ara amb la xicota embarassada i l’equip
del poble que ha perdut el campionat. És que tots el homes són iguals,
agosarats, valents però de cap calent.
Tot just quan estava a punt d’agafar
la galleda, va fallar-li una cama i va caure al pou. Mentre queia ... què devia
dir.
Miquel Pujol Mur