Una vegada més ens vam perdre
per les terres de la Baixa Cerdanya cercant en els seus bonics paratges una
nova trobada de esglésies si pot ser romàniques, però això la nostre estimació
del romànic no vol dir no conèixer la història de les demès que també tenen
segles de supervivència i fe.
En aquesta ocasió vam visitar
la inclinada torre de l’església del nucli de població de Nerellà ( aprox. 11
habitants) però formant un grupet de cases ben eixerides. (si aquesta paraula
es apropiada per edificacions)
L'església romànica de Santa
Eugènia de Nerellà és una construcció del segle XII edificada sobre
l’anterior preromànica.
El lloc de Nerellà s'esmenta a
l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell l'any 839. Surt citada
com església per primer cop el 1003 com a Sancta Eugenia qui est in
Neriniano. Formava part del pagus
Tollonensis.
De la construcció romànica
original només es conserva el campanar de tres pisos. A les reformes dutes a
terme entre els segles XV i XVIII s'enderrocà l'absis, situant al seu lloc la
porta d'entrada a l'església i quedant el presbiteri al cantó oest.
Església és d'una nau dividida
en tres trams, amb presbiteri quadrat i tres capelles laterals. La nau és
coberta amb volta de llunetes i les capelles amb volta d'aresta.
Als peus de la nau hi ha un
cor enlairat, al qual s'accedeix per una escala buidada en el mur lateral.
Es va aixecar una cúpula
barroca al mig de la nau que, al llarg del temps, ha perjudicat l'estructura de
l'església. Les parets romàniques no han pogut suportar les pressions i la
torre campanar s'ha anat inclinant lentament (1,4 m de la vertical).
A la façana destaca només un
òcul a la part superior, i una porta d'arc de mig punt, dovellada, amb la data
1784, que és quan devia fer-se la darrera intervenció.
La nau està apuntalada amb
encavallades de fusta i a la torre campanar també hi ha uns forts tirants de
subjecció.
A l'última restauració de
l'any 2002 es va descobrir, buidades en el mur corresponent al que fou
presbiteri una absidiola a cada banda.
El campanar original és de
torre de planta quadrada de 3,40 m. de costat amb quatre nivells, el de la base
llis amb una petita espitllera, el segon és de tres arcs cecs d'estil llombard
i les cantoneres sobresortides com a pilastres, el tercer cos està format amb
un gran arc cec i una finestra de espitllera continuant les cantoneres igual
que al segon nivell, l'últim pis presenta a cada cara un finestral d'arc de mig
punt de 1,50 x 1,90 m. i cobert a dos vessants.
La seva singularitat és que
està fortament inclinat cap a sud-est amb 1,20/1,25 m. de desplom per una
alçada de 18,50 m. Per aquesta característica té el sobrenom de la torre de
Pisa de la Cerdanya.
L’any 1984 va ser declarada
monument històrico-artístic nacional, destacant-se el fet que constitueix
l'únic campanar de torre romànic conservat a la Cerdanya.
Hi penseu que si és difícil
fer fotografies buscant la verticalitat de l’edifici, hi ha cops que essent la
imatge torta surt dreta.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
