He llegit el llibre “A L’ALTRA BANDA DE
LA NIT” de Jan Van Mersbergen publicat per “Raig Verd” i i traducció al català de
Maria Rosich.
Jan van Mersbergen (Gorinchem, Países
Bajos, 1971) va estudiar Cultura Política y Sociologia de la Cultura en l’Universitat
d’Amsterdam. Va treballar como peó en la construcció, cuidador d’animals o
carter, però damunt de tot va treballar al teatre, como productor, cap de
producció y escenògraf.
Des de 2000 se dedica a escriure de
forma professional y des de 2010 és editor de la revista literària De Revisor.
Algunes de seves novel·les han estat traduïdes a l’anglès, alemany y francès. A
l’altra banda de la nit, sa sexta novel·la, ha rebut el premio BNG de Nova
Literatura en 2011, a més de ser finalista dels premis AKO y Libris en 2012.
M’ha costat un xic llegir-la, potser
per què no combrego gens, en la funció de celebrar una festa bevent i bevent de
vespre fins al matí. Més he d’entendre que aquesta és una celebració amb arrels
populars que sempre s’han de respectar.
L'obra transcorre durant una nit de
Carnaval a la ciutat neerlandesa de Venlo, que cada any acull una gran festa de
disfresses el primer dia de març. Al llarg de la nit, cada membre del Carnaval
es troba amb sí mateix i les seves circumstàncies.
Ara, la barreja de pensaments del
protagonisme i la seva lluita personal amb el passat i el present i segurament
una cosa molt especial que es trasllueix en les seves reflexions l’amor que
sent per la Sara, la companya de col·legi a qui no saber comprendre quan eren
uns adolescents. I l’amor que sent per la família adquirida mitjançant el seu
retrobament fan pensar molt de la generositat i l’amor que traspua en l’obra.
Vol ser el pare, que al saber els problemes de dues de les filles, va deixar el
país i va marxar a un altre país.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada