dimecres, 6 de novembre del 2013

LA TELEVISIÓ

Les paraules anuncis, pel·lícules, informació i programació defineixen la realitat que ens arriba a la nostra llar a través del televisor.

Però val la pena tot aquest conjunt de coses o és un mitja per adormir les nostres idees.

ANUNCIS:

De veritat volen que creiem la vana realitat d’un món que només parla de consumir. Com si per aconseguir la felicitat personal fos necessari el consum immoderat de productes heterogenis. Tan s’anuncia una compresa, com dietes, com eliminar arrugues i líftings corporals. Som realment tan narcisistes que tot es tenir una cara fina i un tipus adequat i musculós.

Segurament, tot el conjunt serveix per omplir butxaques capitalistes de l’univers.

PEL·LÍCULES:

En una gran part dels films que ens ofereixen actualment tenen més importància els efectes especials que l’argument de l’obra. Molts moviments, molts colors, molta utilització d’una paraula que ara sembla omplir el cervell: La Força.

Què té a veure la força amb els sentiments.

Altre grup de pel·lícules, les antigues, que gaudeixen de bons sentiments però actualment la tecnologia ha quedat obsoleta.

INFORMACIÓ:

Això potser és la part més divertida d’aquest estri anomenat televisor. La informació mistificada que cada grup polític vol fer arribar al poble per guanyar la majoria. Debats televisius, cara a cara, xx segons i molts altres programes. Cadascú dels oponents contesta la opinió que li convé per agradar al seu públic. Generalment, no respon cap de les preguntes dels adversaris polítics.

També hi ha altres mistificacions segons la trajectòria o les idees  o del que permet el govern que mani.

I el poble paga la disbauxa.

PROGRAMACIÓ:

Igual a aconseguir més audiència per tenir més anunciants que generin diners per mantenir càrrecs i despeses.

Aleshores què?

Els romans, anys d’antuvi, ja van inventar el mitja ideal pel calmar al poble, el circ.

La televisió ens ofereix el nou circ, els serials, els talking shows  i altres programes similars.

Darrera moda en aquest país tothom balla o canta. La nova forma de llaurar-se un futur. 

Redimonis! Per fer servir paraules suaus, qui treballa en aquest país per viure? 

Miquel Pujol Mur                                                     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada