UNA CAIXA DE GAMBES

Aquest mati estava llegint al diari  sobre  una campanya que promou l’UBIC de Manresa, junt amb una fundació Sociosanitària i l’Ajuntament,  per detectar en estadis primerencs alguns casos d’Alzheimer en persones que viuen soles i que moltes vegades sol ser el lloc on es detecta abans aquesta malaltia.

L’escrit exposa  alguns dels primers senyals d’alerta que en cas de detectar-los cal trucar a un número de telèfon, que llavors actuarà en conseqüència.
 

Alguns de aquests primeres signes d’alerta són:
     - Portar quantitats importants de diners a sobre.
     - No saber amb certesa amb quins diners s’ha de pagar.
     -  Comprar un mateix article reiteradament
     -  Vestir de forma inadequada per l’època de l’any
     - Anar a la mateixa botiga molts cops al dia
     - Dubtar del camí de tornar a casa.
     - Anar a deshora  a comprar.
     - Conductes incoherents, canvis d’humor, agressivitat...

 Trobo una decisió molt lloable aquesta, i també el que molts comerços s’hagin associat en aquest projecte  , pel bé d’algunes persones que en un moment delicat de la vida, sovint es troben  en el camí  persones  desaprensives que abusen del seu estat  fràgil.

 Recordo fa uns anys , el  cas d’una veïna que semblava que estava bé, vivia sola, els fills no vivien massa lluny però no es veien massa. La dona va començar a actuar de fora estranya i una de les coses per la que li va donar, és d’anar a comprar cada dia  gambes  a la botiga del carrer i cada dia anava a comprar una caixa de gambes per Nadal, eren per aquestes dates. Alguns  dies fins i anava dues vegades  a buscar la caixa de gambes . La botiguera sense masses escrúpols li venia ja que li anava molt bé per fer calaix. Va ser una altre  botiguera qui va posar en alerta als fills, de la conducta de la dona; allà eren els ous els que anava a buscar  sovint.

Quan els fills van detectar la malaltia de la mare es van trobar a més amb l’altre  sorpresa...  d’un  congelador ple de caixes de gambes.

 
11/10/2013