El vent va despullant els arbres, la tardor avança allargant
el pas. El fred tímidament, però amb
força va traient el nas... encara que avui fa un matí de calma i el sol revitalitza i retorna
al vell cos lassat.
Surto a caminar per vorals de casa, entre les fulles caigudes
que cruixen sota els peus i fan soroll quan les remou amb el bastó; els tons torrats i marronosos omplen de color
la meva retina, i tonifiquen tot el meu ésser. Surto per deixar a casa tristors
i afanys; camino lentament, les cames gairebé no em porten, però el meu esperit
és lliure i voleia pels camps.
Ja sé que vaig deixant la tardor enrere i he d’encarar la vida
en la recta final, observo tranquil·la com l’hivern s’atansa, amb passes de
gegant, però avui és tardor encara i tota jo gaudeixo d’aquest esplèndid dia
tardoral.
23/11/2013
Una tardor hivernal , però tardor al cap i a la fi, que és la nostra Anna...
ResponEliminaPetonets.
Tens raó M. Roser som a la nostra tardor... i contentes de ser-hi.
ResponEliminaUna abraçada