A FER PANELLETS TOQUEN!

LA MASSA . Dins la casa a resguard del fred, i hi molta animació entre la mainada.

   - Au quitxalla avui toca fer panellets –crida la mare.

Els quatre menuts i la cosina corren tots cap a la cuina. Feia dies que ho esperaven . El Biel , el més menut de tres anyets corre seguint els altres, mentre crida ...  Panellets, panellets!

Atuell, picadora, bàscula per pesar, això per un cantó, per l’altre ametlles, sucre, patates , que la mare ja té cuites amb a pela.

Moldre les ametlles és el primer pas. Dos quilos d’ametlla és molta ametlla, però la mare i les dues filles grans de 11 i 9 anys amb una estona les tenen llestes, amb la picadora, mentre els  petits pelen les patates cuites.

Barrejar la massa, es el que agrada als més menuts ... les mans netes i a punt d’anar-hi.

Dintre cada atuell , posem un quilo d’ametlles, 800 grams de sucre i 600 grams de patata neta . Amb  aquest ingredients dins cada un, a barrejar toquen. Tres parells de mans es barregen dintre cada recipient i aixafen, mesclen,  premsen,  barregen , amalgamen la massa  que es va tornant  viscosa i enganxosa com més es va remenant .

-          Áixó si que es divertit  -crida en Roc amb les mans enganxoses

-          Mama! Que el Gil és menja la pasta dels dits –fa la Roser

La mare adverteix de nou als nens que les mans no es poden portar a la boca mentre es remena la pasta. Quan acabem us donaré una mica a cada un, a més abans de rentar-vos les mans podreu menjar-vos la pasta de les mans que queda enganxada. Ha passat una hora ben bona i la pasta ja es a punt. Ara toca tapar-la amb un drap blanc, ficar-la a la nevera i que reposi un parells de dies.

 

FER ELS PANELLETS. Dos dies més tard, es quan  toca muntar els panellets. Altre cop la jovenalla a punt a la cuina. Avui la feina es diferent i més meticulosa. Després de barrejar alguna part de massa amb diferent  gustos, cafè, llimona, o  ou... comencem a fer els panellets.
 

Pinyons i ametlles, codonyat, coco  i grans de cafè, sucre en pols tot es a punt per fer els diferents tipus de panellets.

Després de rentar-se  molt bé les mans tots a fer boletes de pasta que després de passar per clara d’ou batuda, s’impregna de pinyons o ametlles a trossets. Els de pinyons són els primers que fan, aquí ja comencen els entrebancs
-          Que no s’enganxen els pinyons.

   -          A mi em cauen –crida l’altre marrec.   -           
-       La clara d’ou m’ha caigut al terra –diu el petit.
  -           A mi em surt el panellet quadrat.

-          Es  qüestió de paciència, molta paciència – diu la mare calmosa. Les boletes rodones, els pinyons s’enganxen els que poden , llavors es van  col·locant bé, si cal pinyó per pinyó. Amb molta cura. Han de quedar coberts.  Per això som colla, oi?
-          Siii..... fent tots a la vegada.

Entre crits i rialles tots es van concentrant en la tasca. Després dels de pinyons vindran els d’ametlla, ara ja hi han agafat una mica de traça i no els costen tant. Després els de cafè, els de coco i els de codonyat i xocolata, ja surten en un tres i no res.

Al final de la tarda quatre safates de panellets ben curulles esperen torn per anar-les enfornant per enrossir-los, cosa que els menuts ja no hi intervindran.

Tots en van tastar algun de panellet aquell vespre, acabats de fer. Ara toca esperar l’endemà, pels altres, per el dia de fer la Castanyada.

 

 

LA CASTANYADA. Es el gran dia. Nosaltres sempre fem la castanyada el  dia de Tots Sants a la tarda. Cap a mitja tarda comencen a arribar els avis, després de passar pel cementiri. També arriben els tiets i altres cosins. Els homes torren les castanyes al terrat i les dones paren la taula amb una mica de berenar. Els panellets posats en unes quantes safates fan molt de goig, tot i que algun ha sortit una mica cantallut , però s’ha de veure la ma dels artistes.

Els nens jugant a cuc  i amagar per la casa fent tots un gran enrenou , les cosines més grans estant parlant d’amagat dels seus secrets. L’àvia  crida als petits que no facin tant terrabastall que li agafarà la migranya, encara que els petits poc l’escolten.

 

Quan tenen les castanyes a punt, totes torradetes i amb aquella oloreta,  comencen el berenar, es llavors quan s’adonen  que el Biel no és allà.
    - On s’haurà ficat aquet dimoniet –diu la mare preocupada
    - Fa estona que no es veu –comenta l’àvia.

La mare puja l’habitació del nen i el troba allà cargolat de mal sobre el llit.
-          Biel , que et passa?

El nen es troba força malament i no respon. La mare s’alarma, s’asseu a la seva bora al costat del llit. Tot d’una el comença  a vomitar. 
La mare sol·licita ajuda al nen i el consola fins que es troba una mica millor. Aviat es dona compte del que ha passat , aquest marrec s’ha fet un tip de panellets mentre els demés estàvem distrets. Després d’una bona  vomitada  el nen es troba millor, encara que això si, sense ganes de menjar res en tot el dia i molt menys encara panellets. Es queda descansant al llit. Els demés  després de saber que el nen està millor, continuen l’animada festa de la castanyada. Castanyes , panellets i moscatell són les estrelles.
 
 - 1 de novembre de 2013-