Escena 5
Any 2000- 2010
Els joves sempre pendents de l’ordinador i el mòbil, sobretot a finals de la dècada; amb un
reguitzell de noms que... a la gent gran ens costa una mica d’entrar-hi: WhatsApp, iPad, Geek, Skype, Viewer. Els
nens ja no saben jugar al carrer, estan tot el dia amorrats a les maquinetes
que tenen per entretenir-se. A moltes cases hi ha més d’un cotxe, ja no és moda
anar a peu; si cal posar-nos en forma, anem al gimnàs o bé a la piscina.
Internet està a
l’ordre del dia, No se sap si és bo o si és dolent, sobretot pels que es passen
hores i hores enganxats al xat o enviant missatges; graven les bretolades amb
els mòbils i ho pengen al Facebook, incomodant i fent bulling als més discrets,
amb imatges vergonyoses que fan patir
als qui no segueixen el ritme que porten els més esventats!
El nombre d’aturats
puja dia a dia i la gent comença a no poder pagar les hipoteques; els Bancs no
tarden en tancar l’aixeta, a part que també comencen a practicar els
desnonaments, enriquint-se a costa dels que no tenen res. Qui no té
feina i no pot pagar se’n va al carrer, però el deute continua tenint-lo amb el
Banc, per això va signar uns documents que ho diuen ben clar. Els pisos
segueixen pujant de preu... això no pot durar!
Durant aquests anys
Marbella es fa més famosa que mai, i no és pels seus encants. Del Palau de la Música també se’n parla
molt. Qui més qui menys s’ha lucrat molt i, al final, es van descobrint els
fraus. I la gent comenta:
-Què és estrany, el Millet no ha anat a la presó! Diu que va pagar el casament de la seva filla amb diners robats i... tatatí tatatà...
La bombolla, que
era a punt d’explotar, finalment ho ha
fet. Ja tenim la crisi aquí! Tothom ho deia però ningú no ha fet res per
evitar-ho!
De fet, alguns
privilegiats encara poden gaudir d’una mansió
espectacular. El matrimoni ho té
tot; ella de sang blava, ell esportista d’alt nivell. Tothom els admira i els
fotògrafs capten les seves imatges. S’ho poden permetre tot... tot el que la
majoria no poden fer, és clar!
Però una flor no fa primavera, després cal emigrar com
feien els andalusos als anys cinquanta. Això sí, amb unes condicions que no
tenen res a veure les unes amb les altres. La corrupció creix, però la majoria
dels corruptes no són empresonats..., no com passava després de la Guerra Civil amb els
“esquirols”! Ningú no torna res del que ha robat. El setè manament de la Llei de Déu ja no existeix i... el quart també ha
passat a la història!
Escena 6
Any 2013
La mare està
inquieta, no sap si podrà tirar endavant amb els seus dos fills, des que el
marit la va deixar per anar-se’n amb la seva millor amiga.
El tema actual de
gairebé tothom és la Independència, però a ella el que més la preocupa és la
supervivència! Quan van tenir el primer fill, ell va voler que deixés la seva
ocupació. Se n’ha penedit tant d’això...! Ara és impossible de tornar-ne a
trobar una com la d’abans, tot està molt malament... Fins i tot els Bancs fan
acomiadaments, és clar... només tenen pisos!
Avui, però s’ha
esperat una estona quan estaven a punt de tancar el supermercat de la cantonada
i ha estat la primera en poder agafar unes quantes coses de les que deixen a la
brossa, cada dia al vespre.
-Que bo que és
aquest iogurt mare! -Ha dit el nen petit, quan se’l menjava- A més, també ha
pogut fer un arròs amb el tall d’una plateta, que estava caducat però tenia molt bon aspecte. Ha quedat deliciós!
Està esperant la
sentència del seu divorci. Fa molt temps que el seu cas corre pels jutjats... Ell s’ho passa tot pel
folro. Quan va marxar, es va endur tots els estalvis. Ara té la barra de declarar-se insolvent!
A pesar de
tot, no ha perdut l’esperança. De moment
ha aconseguit que no els fessin fora del pis i ara, a través de
l’Ajuntament, li’n donaran un de lloguer
que costarà entre 150 i 200 euros al mes, que el pagaran els seus pares,
evidentment! Ells, encara que fa temps
que estan jubilats, fan mans i mànigues
per ajudar la seva filla. El seu pare encara mena un hort i bé prou que en treuen molta vianda pel
gasto. Sort n’han tingut!
D’aquesta manera, la nostra vida s’ha anat desenvolupant i ha donat voltes
i més voltes, tantes... que gairebé aviat tornarem a ser com al principi, als anys quaranta, quan tots
teníem ganes de sortir del pou
i... ho fèiem, o no... La gent
gastàvem el que podíem gastar, ens conformàvem amb el que teníem i col·laboràvem amb tot el que calia, sense esperar miracles de “Lurdes”. Per sort, no havien nascut
amb la flor al cul, com ara, que la majoria estan massa ben acostumats!
Tots aquest horts que hem vist abandonats, aviat els
veurem renéixer. Fins i tot, moltes
famílies se’n tornen cap al món rural. El “Banc del temps” també s’està posant en
marxa, i entre tots ho farem tot! La terra dóna recursos per a les necessitats de tothom i
els que
han estat tan avariciosos que tinguin la
“sort" que es mereixen!
novembre, 2013
novembre, 2013
Ho has clavat com viu la gent ara, o com sobreviu. Abans la gent gastava el que podien, després molts es van acostumats a gastar el que no tenien i d'aquí venen molts mals. Esperem que les coses s'arreglin pel bé de tots .
ResponElimina