Les malves senzilles, ara
florides, adornen els vorals de camins i conreus. El seu color violeta, blavós
o rosat guspireja en mig de la grisa i resseca
vegetació que l’envolta.
Recordo a l’Oriol, el meu petit,
quan només tenia cinc o sis anys, que durant la visita d’uns amics de ciutat a
la casa pairal, mentre jugaven els menuts pels voltants de l’era, de cop és van sentir uns forts crits de la nena forana,
al anar cap a ells vam escoltar a l’Oriol que li deia,
¾ Tranquil·la
Eva, que les ortigues piquen una mica, però buscarem una malva i et curarà tot
seguit.
En arribar a ells, el nen ja teia
unes fulles de malva a la ma i li fregava la cama, vermella allà on li coïa. El nen ens va explicar, davant als grans
bocabadats, que això li havia ensenyat l’àvia, la meva mare, i que era una cosa
anava molt bé, quan t’arriscaven les
ortigues, per això sempre i havia les
malves a prop. La nena ja s’anava
calmant i somreia de nou.
De l’àvia en va aprendre moltes
altres de coses, com el seu gust per la cuina, enfilat en un escambell, de de
ben menut guaitava i ajudava a la mare, quan aquesta cuinava i sempre li
preguntava coses, i ella encantada amb el seu petit ajudant. Avui es cuiner en
un petit restaurant, però encara està estudiant. Vol arribar a ser xef d’un
restaurant important. També va aprendre de la iaia, la importància de les
herbes aromàtiques i les seves propietats tan dietètiques com curatives , les
quals utilitza sovint en les seves receptes.
Avui estem convidats a dinar a
casa seva , fa poc que ha estrenat aquest pis i ens ha convidat a tota la família,
en el seu dia de festa,El primer plat ja és a la taula,
ben parada i guarnida. Una amanida fresca de vegetals, fruits i flors, lleugera
i refrescant per un dia calorós. Les flors liloses de la malva sobresurten al
damunt. Quin goig de plats i de taula.
Després d’un segons majestuós, unes
postres exquisides per llepar-se els dits. l'Oriol ens va a saludar content d’haver
pogut reunir pares germans la tieta i
alguns cosins. Tots el feliciten pels dinar i l’estrena del pis.
Què orgullosa estaria avui la mare de poder veure el seu nét
preferit convertit en un bon cuiner i en
el camí de ser un important xef, qui sap si algun dia aconseguirà una estrella.
Llàstima la pobre que fa dos anys “que cria
malves” com ella sovint deia quan
algú estimat se’n anava.
29/06/2019/