La professora avui ens ha regalat
una marmota. Una marmota que voldrà dir: Què som uns dormilegues? Potser
sibil·linament ens vol donat a entendre que estem grassos com una marmota. O
què som lents d’enteniment.
Al camp sempre he vist les marmotes
dretes guaitant, generalment en grup damunt les roques del seu cau i a prop
d’un rierol.
Tal vegada ens ha volgut dir que som
uns tafaners sempre mirant de dreta a esquerra.
Ai, senyor, quantes suposicions
sense fonament o potser una indirecta directa. Allò com qui no vol.
Ben mirat, no ho sé, examinem la
marmota, ben pensat jo mateix me la quedo. A passadís damunt el moble de
l’entrada una marmota de peluix no quedaria gens malament.
Com que és de mida gran, sembla ben
bé, un coixí i al sofà tampoc faria basarda. Seria molt apropiat per repenjar
el cap i fer la becaina.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada