A la tarda, la calor era
asfixiant, no és veia ningú pel carrer i encara em faltava una hora per la
visita al especialista , però m’havia d’adaptar a l’hora del bus per anar a la
capital de comarca on tenia consulta l’eminent especialista que feia dos
anys que em tractava aquella dolència pulmonar.
Per refrescar-me una mica vaig entrar en l’únic
bar que hi havia per aquella zona, pensant que l’aire condicionat em retornaria
una mica, mentre prenia una beguda refrescant ben fresqueta,
¾
Una llimonada sis plau? –vaig demanar al noi que
hi havia darrera la barra.
Seguidament em vaig asseure en
una taula buida, com quasi ho eren totes
i ja començava a entendre el perquè. L’aire de dins s’assemblava al de
fora de calent i fastigós. Dues finestres obertes, en lloc d’airejar un xic,
encara feien que entrés més la calor de fora. La veu del cambrer rem va sobtar,
¾
Que em pot ensenyar el carnet d’identitat?
¾
Escolti, per prendre una llimonada, no crec que li
hagi d’ensenyar res.
¾
Sis plau. Ensenyi’m el DNI o aviso a la policia.
¾
Per quina raó li haig d’ensenyar. Només vull una
llimonada.
¾
Quan m’ensenyi el DNI li portaré la llimonada.
¾
Doncs se la confita i jo foto al camp
Vaig anar per aixecar-me i
recollir el paquet que portava, quan aquell home em va agafar pel braç i em va
fer tornar a seure. Ja em vaig esparverar una mica.
¾
Va, a veure, truqui a la policia –li vaig dir.
Ja no va caldra dir res més. En
aquell moment entraven a l’establiment cinc o sis mossos d’esquadra, apuntant-
me amb les pistoles i cridant que no em mogués. Em vaig quedar tremolant sense
ni moure un dit del peu.
¾
El paquet, no toqui el paquet i vingui cap aquí.
¾
A veure que això és meu.
¾
Que hi porta a dins? Va preguntar un mosso.
¾
Són unes ampolles de vi, per regalar al metge que
vaig . Amb tot el vostre cuento anat
d’hora arribaré tard.
¾
Ensenyin el DNI, o no surt d’aquí.
Tal com estaven les coses vaig
pensar que el millor era donar-los-hi el ditxos document. Vaig obrir la bossa
de mà. Vaig re buscar entre les coses, i .... no podia ser, l’havia deixat a
l’altre bossa. Em vaig posar molt nerviosa. Vaig creure que ja em deteníem.
Suava tinta, i amb cara de circumstàncies els vaig dir,
Senyors, ho sento, el DNI me l’he
descuidat a casa, si els serveix aquí porto la citació de visita del metge i la
targeta sanitària.
¾
Va ensenyi’m aquest papers – va dir un, mentre se
li escapava un somriure per sota el nas.
¾
Ara faci el favor d’obrir aquest paquet – va dir
un altre
¾
Amb el que m’ha costat d’embolicar.
Mentre treia del embolcall del
paquet i els mostrava les tres ampolles de vi que hi havia dins , els vaig dir,
¾
Em poden explicar que es el que carall passa? Què
es tot això de molestar la gent.
¾
Bé, tenim un avís que un perillós delinqüent i terrorista ha estat vist per aquets indrets
de la ciutat i la descripció coincideix
amb vostè i la seva vestimenta i
ho havíem de comprovar...
Després de tornar-me la citació,
la targeta sanitària i el paquet desembolicat, vaig sortir d’allà esperitada,
acalorada i assedegada.
10/05/2017/
