LA NENA I ELS ANIMALS DEL BOSC

La petita Estel va sortir de casa i va anar caminant fins el llindar del bosc que envoltava la masia dels avis, on estava passant uns dies de vacances. Va veure una papallona de colors brillants i la va anar seguint per entre els matolls i després es va anar endinsant en el bosc. De cop la papallona va desaparèixer, ella l’anava cridant. De sobte va adonar-se que estava sola i en un lloc desconegut. Va asseure’s damunt una roca que sobresortia  i es va posar a plorar. De sobte va sentir una veueta,

¾    Perquè plores bonica?

Es va donar un bon ensurt. Llavors va veure un conill petit i escotorit, que de nou li deia,

¾    Què et passa?

¾    És que no sé on soc. M’he perdut.

¾    On vius?

¾    A la caseta dels avis, al costat del bosc. Saps tu, on és?

El conill va romandre pensatiu, llavors va fer que no amb el cap.

¾    Al costat del bosc no hi ha cap casa d’humans. Aquí només vivim animals: conills, esquirols, llebres, granotes, faisans, gossos,  gats,  papallones,  cucs de terra i de llum,  formigues... i tota mena d’ocells.

¾    M’agraden molt tots aquests animalets, però jo vull tornar a casa. Els avis estaran preocupats.

¾    Jo no se com es va a casa teva. Deus venir de molt lluny.

La nena es va tornar a posar a plorar. Ara més fort que mai. El conillet es va espantar i va fer un esgüell . la nena va sentir una remor. Al obrir els ulls es va veure envoltada de conills petits i grans enriolats que saltironaven prop d’ella. La cara plorosa es va transformar en sorpresa i després un ample somriure es va dibuixar en ella. Una conilla blanca i grossa , la mare del petit li va dir,

¾    Nosaltres t’ajudarem a sortir d’aquí i tornar a casa. Aquest totxo de fill meu no sap res  de res – deia la mare,  mentre clavava una clatellada al petit conill.

¾    Ui, gràcies, gràcies...

¾    Abans, com que estem  de festa,  volem que ballis una mica amb nosaltres

¾    Si, si, si...m’agrada molt ballar. –diu la nena alegrement.

Llavors arribaven  al lloc uns esquirols tocant la flauta, i tots els conillets es van posar a ballar. Tot seguit van anar arribant les guineus, els teixons,  els gats mesquers,  els  talps , unes gallines enjogassades, fins i tot treien el cap uns cabirols que passaven per allà.

Un estol d’ocells en ruta es van aturar , i es van ajuntar amb els propis del bosc , les papallones, les marietes, els tabacs i mosquits i molts altres,  que volant i  fent giragonses seguien als de terra. Van fer una gran festassa.  L’Estel s’ho passava d’allò més bé, fins i tot s’havia oblidat dels avis. No sabem el temps que van estar gaudint i ballant, finalment la nena  estava tant cansada que ja no podia més i es va deixar caure rendida sobre l’herba fresca del terra,  esgotada.

Era quasi fosc, quan  un àguila real amb la nena a sobre arribava a la casa dels avis, que ja feia una estona la buscaven preocupats.

04/04/2017/