¾
Jo, Amelie. I tu...
¾
Quin nom de so més agradable!!- i
llavors repeteix com en un encanteri. – Amelie!!! Amelie!!!.- finalment
contesta.- Jo, Joan.
L’orquestra
inicia altre cop la música. La parella torna a ballar. A ballar ben arrapats i
malgrat els vestits noten, en el seu cos a cos, el foc que encén tots els
sentits del seus cossos.
El Joan i per
que no dir també la muller, tenen tots els sentits en plena ebullició.
L’excitació de l’amic particular nota la escalfor del cos de l’Amelie.
Igualment xopes de suor les sines d’ella s’oprimeixen en el cos baronívol. Ja
exacerbats tots el sentits, el Joan ha proposat:
¾
I sí?
¾
Per que no!
¾
Vols anar a...
¾
Qui ens ho priva...
¾
Ningú!
¾
Potser penses en la teva parella.
Per què també en tens.
¾
Penses tu, en el teu home.
¾
Pobre home! Pensa que trobarà. No
sé què?
¾
Anem!
Agafant-la per
la cintura, ben afermat l’un i l’altre han sortit de la sala per buscar un lloc
més íntim per satisfer els seus desitjos. Han tafanejat diferents sales fins
que han trobat una, segurament la biblioteca de l’antic palau, que malgrat les
veus en veu baixa i alguns que altre sospir i gemec mal dissimulat, també algun
crit ofegat, ofereix una sèrie de sofàs de grans proporcions per folgar
discretament.
Mig vestits, mig
despullats, sense cap vergonya inicien el joc de parella. Tal vegada poden ser
observats per altres també dedicats a la feina de gaudir. Això encara ho fa més
excitant.
Ha trobat el
Joan unes sines goloses de ser xuclades. Ha baixat cos avall i ha trobat, mai
l’havia complagut la Sara malgrat ho havia demanat en múltiples ocasions, un
mont de Venus fi i llis. S’ha abocat com
si fos el paradís, entre mostres de gran delit de la dona. Igualment ha estat
complagut, mostrant per part de l’Amelie un gran plaer. Sembla ben bé que
vulgui extreure les més profundes llavors del seu interior. Poc després
cavalquen, tant damunt l’un com l’altre en una recerca de múltiples posicions.
Al Joan li ha ofert un nou lloc per gaudir que mai li havia passat pel cap
demanar-li a la Sara. Quina cara hauria fet i segurament emprenyada no li
hagués parlat en una setmana o dos. Quin geni que té la Sara quan es rebota!
El Joan ha
gaudit plenament del sexe amb aquella dona que ho admet tot sense fer cap
esgarrifança. Com són a les fosques s’han mig tret les mascares, però no havia
pogut encara contemplar la cara a
l’Amelie. Aleshores un raig de llum filtrat per un dels cortinatges, ja comença
a aclarir-se el dia, ha il·luminat les
faccions femenines. El crit de Joan ha
estat esgarrifós.
¾
Tu!!!
Continuarà ...
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada