SORTIDA A RIPOLL

Ahir dijous, vam fer una escapada fins a Ripoll, tot i que no es massa lluny de casa, feia  temps que no hi havíem anat. Havíem quedat amb uns amics de Tarragona, que estaven uns dies a Camprodon,  de trobar-nos i passar el dia junts.

Era un dia clar i brillant, no tan calorós com els anteriors, feia sol però un airet suau que cap al migdia es va fer un xic xafogós.  Cap a mig matí, van aparèixer  grosses  nuvolades  entelaren  el  cel, presagi del xàfecs de la tarda. Després d’esmorzar    i  passejar pels carrers del centre històric ja vam anar cap al monestir que havien decidit visitar.

En arribar a la plaça que vam poder admirar l’edifici que s’aixecava majestuós  davant nostre. El monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll, fundat per Guifré el Pilós cap al 880. Va arribar al màxim esplendor en mans de l’Abad Oliva.  La gran portalada del s. XII, en forma d’arc triomfal, una gran obra de l’escultura monumental a Catalunya, també coneguda com la bíblia de pedra. Dintre hi trobem les tombes de Guifre el Pelos i de Ramon Berenguer III  i IV entre altres.

Edifici que ha passat per diverses ampliacions i destruccions. La gran destrucció de 1935, durant la primera guerra carlina,  on es van saquejar tombes, profanar i destruir altars i relíquies, llibres ,  la  destrucció del Escriptorium amb el gran volum de llibres , i pergamins,  que conformaven els inicis de la nostra  tot va cremar en l’incendi . 

  

La restauració del conjunt, va ser cap el 1868- 1893, per Elies Rogent  i impulsada pel bisbe de Vic, Josep Morgades, .si van tornar les restes dels antics comtes i abats que van poder ser salvades de la destrucció.

Ens trobem davant de la gran portalada del s. XII, una de les obres més importants de l’escultura romànica  monumental de Catalunya. La majestat Central, les escenes bíbliques i al·legòriques esculpides en la  pedra, els apòstols, l’antic Testament, Vam comentar la forma didàctica que tenien en aquells temps per fer comprendre les veritats teològiques al poble analfabet i senzill  d’aquella època.

L’església, correspon al temple aixecat per l’abat Oliva, si bé ha sofert  diverses modificacions, per esfondraments. L a part més genuïna es el creuer i els set absis, m entre que el cimbori que s’aixeca sobre el creuer i  la volta aplanada de la nau central  i les pilastres i columnes que separen  les naus laterals son degudes a Elies Rogent. Davant les tombes de Guifre el Pilós i de Ramon Berenguer III  ens emocionem  estar davant dels inicis de la nostre història.

El claustre, altre peça principal del conjunt,  lloc d’esbarjo i recolliment des monjos. Quatre galeries de dos pisos amb arcuacions motllurades de fulles d’acant sostingudes per dobles columnes, que envolten el pati, els capitells inspirats en l’estil corinti o bé en temes iconogràfics de l'època, animals,  monstres i latres del bestiari.

Des de fora contemplem de nou el conjunt i  l’únic campanar que resta sencer, encara que modificat la darrer pis i el coronament emmerletat i ens allunyem  del lloc per anar a dinar a un restaurant de la plaça porxada on l’havíem encarregat.

A la tarda, la negre nuvolada amenaçant tempesta  va fer que ens acomiadéssim aviat dels amics  per arribar al nostres  destins  sense gaires ensurts, encara que abans vam gaudir del espectacle del  l’aiguabarreig de les aigües dels rius Ter i Freser que a la sortida del poble s’unien en un bonic espectacle natural, formant un sol riu.  Poc després d’arribar a casa l’aigua va començar a caure  a bots i barrals al lloc on una hora abans passejàvem.

21/07/2017/