UNA LLIMONADA SIS PLAU

A la tarda, la calor era asfixiant, no és veia ningú pel carrer i encara em faltava una hora per la visita al especialista , però m’havia d’adaptar a l’hora del bus per anar a la capital de comarca on tenia consulta l’eminent especialista que feia  dos  anys que em tractava aquella dolència pulmonar.

Per  refrescar-me una mica vaig entrar en l’únic bar que hi havia per aquella zona, pensant que l’aire condicionat em retornaria una mica, mentre prenia una beguda refrescant ben fresqueta,

¾    Una llimonada sis plau? –vaig demanar al noi que hi havia darrera la barra.

Seguidament em vaig asseure en una taula buida, com quasi ho eren totes  i ja començava a entendre el perquè. L’aire de dins s’assemblava al de fora de calent i fastigós. Dues finestres obertes, en lloc d’airejar un xic, encara feien que entrés més la calor de fora. La veu del cambrer rem va sobtar,

¾    Que em pot ensenyar el carnet d’identitat?

¾    Escolti, per prendre una llimonada, no crec que li hagi d’ensenyar res.

¾    Sis plau. Ensenyi’m el DNI o aviso a la policia.

¾    Per quina raó li haig d’ensenyar. Només vull una llimonada.

¾    Quan m’ensenyi el DNI li portaré la llimonada.

¾    Doncs se la confita i jo foto al camp

Vaig anar per aixecar-me i recollir el paquet que portava, quan aquell home em va agafar pel braç i em va fer tornar a seure. Ja em vaig esparverar una mica.

¾    Va, a veure,  truqui a la policia –li vaig dir.

Ja no va caldra dir res més. En aquell moment entraven a l’establiment cinc o sis mossos d’esquadra, apuntant- me amb les pistoles i cridant que no em mogués. Em vaig quedar tremolant sense ni moure un dit del peu.

¾    El paquet, no toqui el paquet i vingui cap aquí.

¾    A veure que això és meu.

¾    Que hi porta a dins? Va preguntar un mosso.

¾    Són unes ampolles de vi, per regalar al metge que vaig . Amb tot el vostre cuento  anat d’hora arribaré tard.

¾    Ensenyin el DNI, o no surt d’aquí.

Tal com estaven les coses vaig pensar que el millor era donar-los-hi el ditxos document. Vaig obrir la bossa de mà. Vaig re buscar entre les coses, i .... no podia ser, l’havia deixat a l’altre bossa. Em vaig posar molt nerviosa. Vaig creure que ja em deteníem. Suava tinta, i amb cara de circumstàncies els vaig dir,

Senyors, ho sento, el DNI me l’he descuidat a casa, si els serveix aquí porto la citació de visita del metge i la targeta sanitària.

¾    Va ensenyi’m aquest papers – va dir un, mentre se li escapava un somriure per sota el nas.

¾    Ara faci el favor d’obrir aquest paquet – va dir un altre

¾    Amb el que m’ha costat d’embolicar.

Mentre treia del embolcall del paquet i els mostrava les tres ampolles de vi que hi havia dins , els vaig dir,

¾    Em poden explicar que es el que carall passa? Què es tot això de molestar la gent.

¾    Bé, tenim un avís que un perillós delinqüent  i terrorista ha estat vist per aquets indrets de la ciutat i la descripció coincideix  amb vostè i la seva vestimenta i  ho havíem de comprovar...

Després de tornar-me la citació, la targeta sanitària i el paquet desembolicat, vaig sortir d’allà esperitada, acalorada i assedegada.

10/05/2017/