El
“Rico“ i la “Toñi”, una parella molt jove d’un barri marginal, ell té disset
anys i ella, setze acabats de complir, circulen alegrement per l’autovia. Ara
avancen un cotxe i després un altre. Tant els hi fa fer-ho per la dreta com per
l’esquerra. El comptaquilòmetres té l’agulla marcant els 180-190 per hora. Però
el peu del “Rico” encara pressiona amb més força, com si volgués travessar la
planxa amb el pedal de l’accelerador. El brunzir del motor del BMW 530 ressona
poderós. Les grosses rodes xisclen en els temeraris avançaments, mentre el
vehicle derrapa d’un costat a l’altre de l’asfalt. Els conductors dels altres
vehicles maleeixen a l’imprudent kamikaze.
En
arribar a la bifurcació, que mena cap a Manresa, avancen sobtadament a un
vehicle que circula lentament. Però finalment en arribar a la rasant no podem
avantatjar a un tràiler. Els frens gemeguen i s’escolta l’ABS com desgrana la
seva cançoneta per evitar que les rodes es clavin i llisquin.
Tot
passa en un instant esclatant com un petard. L’adrenalina puja fins dins el
cervell del jove i fogós conductor com si d’una forta droga es tractés. Però
encara no refet de l’ensurt, el “Rico”, es veu encanyonat per una metralladora
en mans d’un Mosso d’Esquadra. Portats per la dèria velocista cap dels dos s’ha
adonat d’una senyal que diu “control policial”. El gest del guardià de la llei
és prou explícit i en “Rico” de mala gana, aparta el cotxe de la via i l’aparca
a un costat.
Mentre
el primer Mosso els vigila sense deixar d’apuntar-los, un altre amb uns galons
a l’espatllera s’acosta i amb els artells dels dits pica al vidre del cotxe. Excitat
i mig enriolat el “Rico” el baixa i pregunta:
¾
Què
passa, tio? Por qué me paras? No ves que
tengo prisa!
¾
Calma,
jove.- contesta el caporal, ja que aquesta és la graduació que mostren els seus
galons.- Per córrer massa no arribarà enlloc. A veure, el carnet de conduir i
la documentació del cotxe.
El
“Rico”, sense fer gaire cas al policia posa una mà a la cama de la “Toñi” i li
diu:
¾
Té das cuenta que serio. Si parece
un policía de la “pasma” esa americana de la tele.
La
noia, mig adormida de la marihuana que s’ha fumat, fa un somriure badoc i gira
el cap mirant el gebrat camp.
¾
Perdoni,
que no m’entén. Se lo repito en
castellano?
¾
Però
què passa, pasmao? Claro que
t’entenc, no veus que sóc nascut aquí!!!
¾
Doncs
aleshores, doni’m el carnet de conduir i la documentació. No perdem el temps.
¾
Ah,
no el porto. I la documentació, no sé on és. -Dirigint-se a la mossa li diu: Tu
noia, mira a la guantera del cotxe.- La “Toñi” ni es mou de tant drogada que va.
El
Mosso perd per moments la paciència i a l’adonar-se’n el “Rico” treu el carnet
d’identitat d’una butxaca dels texans. També veu de reüll que l’agent de la
metralladora s’està posant neguitós i belluga amenaçadorament l’arma. El mosso
mira el carnet i es fixa en la data de naixement i exclama:
¾
Si
no té divuit anys!!!
¾
Poz claro, que vols dir que he de ser viejo para conduir el “buga”. Si lo sé portar pa que quiero un papelito de nà. Què
passà, tio?
¾
Baixin
del cotxe immediatament.
Al
veure l’aire displicent del noi l’agent mana amb veu peremptòria, mentre fa un
senyal d’advertiment al “número” de la metralladora.
¾
Baixi
del cotxe! És una ordre!
¾
Però pasmao que pasa? Qué estas de
mala leche porqué no tengo carné, ni edad i no me puedes multar ni sacar
“puntitos”. Ni na. Te jode!
Finalment
el “Rico” baixa del cotxe, mig entrebancant-se amb el cinturó de seguretat, i
es posa dret al costat del cotxe. El policia crida a la “Toñi” però aquesta
està a la inòpia i tot just obre la porta cau a terra, quedant mig a fora, mig
a dintre del cotxe. A mes no es belluga gens i està amb els ulls mig oberts. El
policia demana que enviïn ràpidament una ambulància i fa una mirada dins el
cotxe. Aviat veu els cables mal retorçats sota el quadre d’instruments del
vehicle.
¾
La
documentació del cotxe! - exigeix el mosso.
¾
I
jo què sé! “Què pesao el tipejo!”
¾
D’on
l’heu tret?
¾
De
la Seu. Veritat que és “majo”?
¾
Qui
us l’ha deixat?
¾
“La calle”. Aquesta me l’ha deixat.
¾
L’has
robat?
¾
Cojones!!! Por fin!! Que intel·ligent per a ser policia.
El
caporal el fa girar. S’acosta un altre policia a l’adonar-se que la qüestió és
delicada. Aquest nou agent escorcolla al noi traient-li una navalla automàtica
d’una butxaca i sense treure’s els guants la fica dins una bossa. Arriba una
ambulància que recull la noia i se l’emporten cap l’hospital. El “Rico” els hi
crida amb veu estentòria:
¾
Ei,
tios!!!Vigileu què feu, eh!! Que os conozco i como la violeis nos las
veremos cara a cara!
El
policia treu unes manilles però abans vol fer una darrera prova:
¾
Jove,
si us plau. Camini seguint aquesta ratlla de la vora.
El
noi comença a caminar, si al principi semblava que seguia la ratlla, poc
després comença a entrebancar-se i finalment mal aguanta l’equilibri amb els
peus a cada costat. Quan el caporal que l’observa s’acosta el “Rico”
l’interpel·la:
¾
Oye, feo de los galones! A ese que pintava se le ha torcio el pincel!! No veus la ratlla
torta.
El
mosso emmanilla al noi i baixant-li el cap l’introdueix dins el cotxe patrulla.
Mentrestant un altre agent immobilitza el BMW.
Miquel
Pujol Mur.
