El
Pere fregant-se els ulls i fent un badall s’aixeca i corre al monestir. Després
de la mala experiència recull les bosses i quasi sense acomiadar-se marxa d’estampida. Potser és
millor escoltar la xerrameca de les dones que tornar-se boig en el fossar d’un
monestir a la muntanya, per molt tova que sigui l’herba.
Poc
després descendeix per la carretera del lloc muntanyós on està ubicat el
monestir. El dia és agradable i veu a curta distància el que no havia vista el
dia anterior. La bellesa de la vall, els camps amb els colors vius de lavanda,
la costa i les petites poblacions amagades entre camps, arbredes. Tor un
espectacle visual que ofereix la terra a la visió del enquimerat Pere.
En
un mirador de la carretera aparca el cotxe i una sensació de benestar l’omple
el cos. Sent els pulmons respirar amb delectança l’aire carregat dels olors de
la primavera. Per un moment la seva ciutat i la feina queden oblidades, millor
dit ofegades, per les ones marines que veu arribar a la llunyania a la costa.
No ressonen en les oïdes els retrets de la mare, ni els silencis i les mirades
del pare. No escolta a les ensucrades germanetes quan interessadament li
demanen ajuda. La xicota i els seus
pares han marxat al poble de la mare per reunir-se amb el parents i sap ben bé
que la mossa s’aprofitarà dels balls particulars que fan les seves amigues. Tal
vegada potser trobarà un noi que si vulgui casar sense esperar.
Aleshores
se’n recorda del golfo del Tomàs i les seves paraules: - Si no saps que fer jo
vaig a la costa francesa de càmping. M’ho passo molt bé i les francesetes són
molt obertes i simpàtiques. També hi ha d’altres països, alemanyes, noruegues,
etc.
Busca
el mòbil que ha deixat dins el cotxe i fa una trucada. De seguida escolta la
veu de l’amic, emmascarada per una sonora música de fons i els xisclets
engrescadors d’unes noies. Ràpidament queden d’acord i el Tomàs li dóna
l’adreça, quedant per trobar-se a l’entrada després dels quaranta minuts que
pot trigar a arribar.
Aquest
Tomàs es sap prendre la vida bé. De treballar, no pot dir-se que sigui el
millor, per el seu bon humor és proverbial. Sempre explica històries que la
majoria no li creu, però les diu en un aire de versemblança extraordinària.
En
poca estona, eren força ben ajustat el temps per arribar. es troba a la
recepció del càmping. Observa que està força tancat, no veient-se les
instal·lacions interiors. Però com ja l’havia recomanat l’amic, malgrat el seu
mal francès, el tràmit ha estat breu i concís.
Del
viatge i la calor nota el malestar de la camisa entresuada. Carregant les
bosses fa el darrer pas i, obre la porta. Una gran cridòria omple les seves
oïdes i quins riures mofetes assenyalant-lo. Ja què era l’únic que anava
vestit. Immediatament va adonar-se que era una platja i càmping nudista.
Amb
els ulls esbatanats i mirant a tort i
dret, es decideix a fer com els demès. Sempre serà una experiència més plaent
que mortificar-se en un monestir dalt d’una muntanya.
A
més pot ser un interessant intercanvi cultural amb Europa, ara que tots en som
d’europeus.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada