(Micro-relat)
El gran arbre, verd, esplendorós , en aquell prat, just al llindar del poble, aquest estiu estava una mica neguitós. Quan feia bon temps sempre hi havia alguna parelleta que es feien manyagueries a la seva ombra, sobretot les tardes i capvespres xafogosos, a vegades fins hi tots a les nits n'hi havia alguna. Aquest any no venia ningú, estava tot solitari.
Que deu haver passat? -es preguntava l'arbre- les branques del capdamunt s'estiraven aguaitant els camins propers i no es veia ningú. Estava trist i capficat. Una merla que voleiava per allà li'n va donar la resposta... "la discoteca que havien obert a l'altre punta del poble".
08/10/20157
Ostres, quin mal gust, abandonar l'aixopluc d'aquest d'aquest arbre fantàstic i l'aire pur del camp, per una discoteca...
ResponEliminaSegur que es carícies, han perdut qualitat sentimental, per convertir-se en automàtiques!!!
Petonets Anna.
La veritat jo també preferiria estar a l'ombra d'aquest arbre tan gran i bonic, gaudint de la natura i la parella, però es veu que les modes tot ho canvien i pels joves seguir el corrent és vital, encara que sigui de forma automàtica
Elimina