WILT de Tom Sharpe.

En aquest dies de juliol passat, lluny de casa, i en una casa deixada vaig trobar-me sense gaires coses a fer i va sorprendre’m uns prestatges amb tota una col·lecció de llibres de diferent temàtica. Aleshores per passar l’estona vaig aprofitar per llegir uns llibres i distreure’m un xic.  

El primer va ser i em va agradar força animant—me a seguir explorant la biblioteca Wilt de tom Sharpe. Aquesta vegada l’he llegit en castellà. El llibre és una edició de Cercle de Lectors amb llicència Editorial Anagrama. Traduïda de l’anglès per Josep M. Álvarez Flórez.  

Thomas Ridley Sharpe (Londres, 30 de març de 1928 – Llafranc, 6 de juny de 2013) fou un novel·lista anglès i una de les figures de referència de la sàtira britànica, conegut per la sèrie Wilt, així com Fart de llop i Blott a la vista, adaptades per televisió. 

Nascut al barri londinenc de Holloway el 1928, Sharpe va ser alumne del Pembroke College (Cambridge) i va traslladar-se a Sud-àfrica durant una dècada. Va ser deportat per sedició per pronunciar-se en contra de l'apartheid. De nou a Anglaterra, va dedicar-se a la docència abans de passar una temporada entre el Regne Unit i Catalunya i escriure diverses de novel·les.  

L'escenari acadèmic de Cambridge va inspirar la novel·la Wilt,  publicada el 1976 per primer cop per Secker and Warburg, on es burla de la cultura popular anglesa. L'obra està protagonitzada per Henry Wilt, un ajudant de professor desmoralitzat i professionalment infravalorat que ensenya literatura als desinteressats aprenents de construcció d'un col·legi comunitari del sud d'Anglaterra.  

Posteriorment, Sharpe va escriure'n quatre seqüeles (Wilt, els alternatius i els terroristes, Wilt, més que mai, Wilt s'ha perdut i L'herència de Wilt) i el 1989 Wilt va ser adaptada cinematogràficament sota la direcció de Michael Tuchner.  L'obra també va rebre una adaptació teatral espanyola el 2012 i 2013, sota el títol de Wilt, el crimen de la muñeca hinchable, interpretada per Fernando Guillén Cuervo, Ana Milán i Ángel de Andrés López. 

D’aquesta novel·la va dir Llàtzer Moix, en la Vanguardia que ofereix davant de tot una gratificació immediata, salutífera i impagable: una rialla de tres hores de duració.

Copiat de la contraportada: Escena a escena, pàgina a pàgina, el lector se sent progressivament sorprès, provocat, burlat, llençat al disbarat i finalment divertit fins arribar a la riota final. 

Considerada generalmente como la mejor novela de Tom Sharpe, Wilt está llena de situaciones cómicas cercanas a la farsa, personajes inverosímiles, giros argumentales inesperados y bromas de tipo sexual. La novela ridiculiza el estereotipo de la educada sociedad británica, y plantea la idea de que por debajo de su fachada de represión late un mar tumultuoso de engaño y anarquía sexual. 

Em remeto completament a les paraules  escrites per Llàtzer Moix, l’obra fa passar moments divertits i agradables. 

Miquel Pujol Mur.