UNA REUNIÓ ENTRE AMICS

Havíem quedat amb la colla del taller d'escriptura per fer una trobada informal aquell matí de divendres a casa de la Joaquima. La noia feia poc que vivia en aquella casa i li venia de gust fer la trobada allà, a més de la trobada faríem un esmorzar de mig matí.Vam quedar que tots portaríem quelcom per l'ocasió. A les deu en punt ens trobaríem tots davant el gran casal., una vella masia pairal renovada tota de nou.

 

La casa, situada a la falda d'un petit  turó, a les afores de la població, estava envoltada per un rústic i extens jardí per la part de llevant, mentre que pel cantó de ponent el bosc arribava quasi al llindar de les parets que s'enfilava pel nord fins al cim del turó. al sud, s'estenia la planura, alguns caps de conreu que ara a la tardor eren plens d'herbes en espera de ser llaurats.

 

Si la presencia exterior era magnífica, l'interior de la casa no es quedava curt, ja que havia estat reformada amb molt de gust, guardant l'essència de l'estil rural propi del lloc. Després de fer un recorregut per les diferents estances, sòbries però decorades amb gran cura, que transmetien la elegància i sensibilitat de l'amfitriona, ens vam acomodar en una gran sala,  amb uns amples finestrals, on el sol tardorenc, entrava filtrat pels núvols fins que entelaven el cel. La visió que es divisava era espectacular, el poble apareixia al fons, rere els amples camps, entre els arbres que emmarcaven els finestrals i les flors enfiladisses del jardí, que s'enfilaven per al barana de la terrassa.

 

Tots comentàvem  la situació privilegiada del lloc i la bellesa de la casa, quedant de moment la literatura i els relats aparcats, perquè aviat sobre la llarga taula  van anar apareixent i agafant forma  totes les menges, llaminadures i begudes que havíem anat portant els diferents convidats.

 

La Joaquima, feia mans i mànigues perquè ens trobéssim com a casa i ben aviat tot garlant,  vam començar a paladejar les diferents temptacions que teníem al davant: croissants de xocolata, de formatge o sobrassada, junt amb una munió de pastes dolces i salades; llonguets petits sucats amb tomàquet i pernil, plates de llonganissa i altres embotits, sucs i beures diversos.  Cal destacar aquell enorme pastís casolà de poma que havia fet l'amic Jordi, que tothom li va alabar. Desprès de fer-ne trossets petits , aviat va anar quedant petit fins a desaparèixer. Poc a poc la taula es va anar buidant, mentre parlàvem de tots els temes que ens havien reunit.

 

Després  es van obrir un parell d'ampolles de cava i vam brindar per nosaltres, pels que hi érem  i pels que no havien pogut venir i per tots aquells altres que pacientment  llegien els nostres relats. Finalment  vam convenir que aquestes reunions les hauríem  de fer més sovint.

 

14/10/2015/