Mica en mica,
pas a pas,
va avançant ja la tardor,
amb dies de
sol i vent
i també algun més plujós
emboirat o melangiós.
La nit es va fent més llarga,
de dia, minva la llum,
es temps de fer la collita,
els fruits estan al seu punt,
i el bolets donen perfum.
La natura ha fet un tom
Esclatant en mil colors
Les fulles es van assecant
Donant-nos tot l’esplendor,
Abans de caure del tot.
Quan hom arriba a la tardor,
Esfullant-se a cada pas ,
Traient de dins el millor,
Abans
l’hivern consirós.
03/10/2015/
Quina tardor tan ben descrita Anna, un poema molt bonic, a veure si en fas més sovint que et surten molt bonics...
ResponEliminaPetonets.
Gracies M. Roser pels teus ànims, però veig fent provatures, penso que em podria sortir millor, encara que la qüestió és intentar-ho.
EliminaPetonets per tu també.
M'ha agradat, Anna. No ho deixis oblidat. Torna a provar la poesia es complementa força amb la narrativa.
ResponEliminaUna abraçada.
Potser si Miquel, que ho haurem d'anar intentant de nou amb la poesia, però tu també has de fer el mateix, tal com dius és un complement de la narrativa i com tot, fent-ho se n'aprèn.
Elimina