( Micro-relat )
Corria per entre carrerons, va arriba al moll i va continuar corrent, quan de sobte és va trobar dintre aquella passarel·la arran de mar i va continuar seguint pel damunt.
Anava tant rabent que fins al final no va adonar que s'acabava; davant seu només tenia el mar. Va parar en sec, ben bé a l'últim llistó de fusta. Esmaperdut, acovardit, es va girar enrere... llavors va respirar a fons, alleugerit. Ningú el seguia. Havia aconseguit despistar al seu perseguidor.
08/10/2015/
Curt però concís...Potser el perseguidor s'havia entrebancat i havia caigut al mar, he, he...
ResponEliminaPetonets, Anna.
Ah! M. Roser, també podia haver estat que el perseguidor hagués caigut al mar... mai se sap.
EliminaUna abraçada