LA TIETA EULÀLIA

Jo l’admirava molt a la tieta Eulàlia, el seu estil desenfadat, el seu caràcter alegre i jovial i la seva vestimenta molt atrevida. Els meus pares la detestaven , sempre estaven criticant la seva manera de viure poc convencional. Era la germana petita del pare i aquest n’estava avergonyit davant la gent del poble, ja que quan venia sempre era motiu de comentaris..

 

La tieta Eulàlia,  havia marxat molt jove de casa , sempre havia estat molt rebel. Ara  vivia a Barcelona, ningú sap ven bé que fa ni en que treballa, però viu molt bé i li agrada vestir extravagant, per això quan puja al poble no pot evitat ser l’ull de crítiques de la gent. Això a ella no li importa gens, però als de casa si, en els pobles petits conta molt l’opinió de la gent.

 Aquest estiu es passejava pel poble amb un vestit vermell i negre molt escotat i una gran pamela a joc, que feia que tothom és gires al seu pas. Quan a casa la criticaven jo vaig voler-la defensar i per poc em cau un clatellot. Que m’havia  cregut que m’agrades la seva forma estrafolària de fer. Des de llavors l’admiro secretament i fins i tot  podria dir que la comprenc molt bé, amb els meus dotze anys crec que son més madura que els meus pares, que sembla que visquin ancorats cinquanta anys enrere.

 Vaig estar molt contenta quan va venir aquest setmana, cada vegada espaia més les visites, però mai oblida un regal pels nebots. Vam sortir a passejar pel poble i vam fer una bona xerrada. Li vaig dir que volia ser com ella quant sigues gran... Em va dir que no tot son flors i violes, però que la vida t’ensenya i aprens si vols aprendre. Em va aconsellar que ara estudiés i aprengués molt i quan creixes una mica  ja descobriria el camí  que em convenia  de seguir. El més important es que sigues jo mateixa, no em deixés influir pels altres, tingués  criteri propi i penses pel meu compte i llavors segur,  segur que descobriràs  el camí que et convé  seguir; em va dir.

 Llavors jo li vaig fer un petó i li vaig dir “T’estimo molt tieta”

 18/11/2013