JESÚS.

Aquell silenci el va dur al traster. Feia tant de temps que no hi pujava!.
Va intentar ser impassible perquè sabia que les experiències viscudes a la infantesa tornarien a la seva memòria. Era conscient que no les podia esborrar.
Va vencé la por que durant tant anys l’impedien entrar en aquell lloc. Un cop va ser dins, una força per a ell desconeguda es va endinsar dins seu. Al fons del traster hi havia un mirall antic, ple de pols, no obstant, la figura que reflectia la va reconèixer immediatament, l’evidencia era obvia: era ell quan tenia set anys!. Aquell nen li parlava:
-¡Hola Jesús, com estàs! ¡feia tant temps que t’esperava! ¡estic tant content de que hagis tornat! ¿em reconeixes, oi?.
-Hola.... (va contestar sospitós, dubtava si estava somiant o despert).
-No t’espantis, no tinguis por, no et faré cap mal ni cap retret. Sabia que tard o d’hora em vindries a buscar.
-¿Em pots assegurar que això que estic veient és real? ¿que no estic somiant?.
-I tant, estàs aquí, no és cap somni, el que veus és real, no és una il•lusió!. Au vinga, entra-hi i vine que hem de fer un llarg viatge.
No so va pensar dos cops, va agafar la ma que l’esperava i en un tres i no res va ser dins del mirall. Content i ple d’alegria agafat de la ma del seu nen, van emprendre el viatge.
-¿On anirem?,- va demanar el Jesús al nen.
-Ara no t’ho puc explicar, primer hauràs de passar unes probes, si les superes podràs entrar en el mon fantàstic on visc, són les normes que exigeixen els Amis.
-Qui són?- va preguntar el Jesús-
-Ha clar, no ho saps! Són els habitants del planeta on vivim, jo sóc un d’ells.
-No sé si estar content o tenir por.
-¿Por?, ¿perquè has de tenir por? Són els sers més bondadosos que hagis pogut imaginar mai. La nostra societat és perfecte; no existeix, la por, la rancúnia, la venjança, l’enveja, l’odi, la malaltia, les guerres, la fam, el fred, la calor. Vivim en una absoluta harmonia, la terra ens dóna el que necessitem per viure, i nosaltres cuidem a la terra com ella ens cuida a nosaltres, és la nostra Mare , la que ens alimenta, ens escalfa quan fa fred i ens refresca quan fa calor. Som una unió, som una fusió, nosaltres som ella i tanmateix ella és nosaltres.
-!No puc creure que existeixi un mon així!.
-¿I perquè no pot existir?. On creus que van els nens quan us feu adults, ¿creus que deixen d’existir?, ¿no t’has parat a pensar mai on van els infants quan deixen de ser nens?. Es el que no he entès mai dels adults, creieu que desapareixem, sou tant simples i a l’hora tant complexos, no hi ha qui us entengui.
-No t’enfadis, perdona la meva ignorància, no sé res del que m’expliques, mai, ningú m’havia parlat del que tu dius. Entén el meu desencís, tinc 38 anys, tu tens 7 anys, dius que existeixes en un altre mon paral•lel a aquest, que tu ets jo quan era petit, em parles d’un mon fantàstic que qualsevol ser humà desitjaria viure-hi. Tens idea que com vivim aquí a la terra?: el planeta està malalt a punt de morir de pena pel dolor que sent per nosaltres, com tu dius és la nostra mare,i com a mare pateix pels seus fills, per què no pot creure en què ens hem convertit: en depredadors, maten tot el que toquem, destruïm el que està al nostre voltant, deixem que morin els nostres germans de fam, contaminem els mars i oceans, cremen els boscos, fem desaparèixer les selves, contaminem l’atmosfera, deixem extingir especies que tant necessàries són per al nostre ecosistema. Hem arribat aconseguir canviar el clima, els hiverns, ja no són hiverns, els estius no sabem quan passen. Sembla que el planeta s’hagi tornat boig i els humans encara més. Els apocalíptics diuen que el fi del mon arribat. Els científics que al planeta se li està acabant la vida. La veritat és que la gent estem irritables, per res ens enfadem, ens tornem irascibles, la por s’està apoderant de nosaltres, tenim por de perdre la feina, tenim por d’emmalaltir, els que ja han perdut la feina no sabem com sobreviure, hi ha una histèria col•lectiva que em fa por veure on pot arribar. Els governs sembla que no facin res, que s’hagin oblidat de nosaltres, estic convençut que són ells els que estan provocant la crisis, ¿amb quina intenció? És fàcil endevinar-ho, volen tornar a sembrar el terror!
-Para, para, m’estàs marejant, com pot ser que siguis tant pessimista!, no saps que la por és l’arma més potent que tenen els poderosos per manipular a les masses? No torneu a cometre l’error de creure en el seu paternalisme. Es la manipulació del feixisme, que no ho veus? No podeu permetre que us tornin a guanyar, que us manipulin, que us facin creure que sense ells no podeu subsistir, no deixeu que us tornin a enganyar, que us tornin a robar la vostra llibertat!.
-Tens raó, jo també ho veig com tu, però som tant pocs els que pensem així, podem fer tant poca força! La majoria de la societat es deixa enganyar creient el que diuen els governants. La por a la fam no els deixa veure la realitat, es venen per una falsa seguretat. ¡Ei, em pots ajudar! ¿Pots dir-me com sortir d’aquesta situació i recuperar l’esperança, l’optimisme, la fe? ¿Com salvar la nostre mare terra? El teu planeta i la teva societat sou perfectes. ¿Com ho heu fet per aconseguir-ho?.
-Uf, què difícil m’ho poses. Nosaltres sempre hem estat així, des de la creació. Jo he vingut a buscar-te a tu per salvar-te, la meva missió és aquesta.
-¿Salvar-me sols a mi? ¿I la resta? Mentre hi hagi una sola persona bona a la terra he de lluitar per ella, no puc abandonar! ¿Vols dir que no m’has vingut a veure per dir-me quina és la meva missió? Ara ho veig clar, estava perdut, deprimit, angoixat, no entenia res del que em passava. He pregat dies i dies a Déu que em donés una senyal, que m’indiqués quin és el meu camí. Havia perdut l’esperança, creia que m’havia abandonat, ¡home de poca fe ! Tu ets la resposta. Tu m’has ensenyat el camí, m’has mostrat un mon que és real que podem aconseguir. Lluitaré per ell, per la llibertat del ser humà, per la seva dignitat, perquè no ens la tornin a prendre. Per un mon on tothom tingui cabuda, per recuperar els valors amb els que vam néixer i que mica a mica sense que fossin conscients ens van robar.
-¿Jesús, et reconeixes ara? Has tornat a venir a la terra. El teu nom ho diu tot!
_____________________________________