TRES BONS AMICS

  (Intent de “Caixes xineses” )

La ventafocs, la vaca, el patufet.

Aquella noia tant eixerida que  li deien Ventafocs estava netejant la casa i cantava alegrament, ara que la madrastra i les seves filles havien sortit. Cantava la cançó del Patufet,  i de sobte va començar a pensar en aquell simpàtic personatge que havia conegut l’any passat, un dia que havia anat al bosc a buscar bolets i va estar a punt a punt de trepitjar-lo.

En Patufet, amb la seva barretina vermella, va fer un xiscle i es va agafar a l’arç on estava collin aranyons i allà vaig veure aquella coseta vermella  que es bellugava. Em va explicar que com era tan petit havia de vigilar molt perquè no el xafessin . Era un vailet molt eixerit i li agradava sortir a fer encàrrecs  i ajudar la gent.

En Patufet, xerrava i  xerrava i la Ventafocs l’escoltava entusiasmada. El pitjor dia va ser el que em va passar amb aquella vaca –em deia- Si, ja se que els que ho expliquen diuen que era un bou, però en realitat era una vaca la que és va menjar la col amb jo, que estava a sota resguardant-me de la pluja. Quin neguit i quin fàstic ser allà dins la panxa, però la vaca es va donar compte que s’havia cruspit un nen, jo li feia pessigolles a la panxa, i sentia com feia grans esforços per treure-se’m de dintre. Fins que el final va fer uns quants pets i amb un de molt gros vaig sortir disparat cap a fora , brut i llefiscós, però més alegre que unes pasqües. Ah! I des de llavors ens van fer molt bons amics amb la vaca.

Mira, em sembla que ara ve per allà, sento el dringar de la seva esquella. Quan les vaques pasturen prop d’aquí sempre ens trobem i fem la xerrada. Amb la mà aixecada senyalava la vacada que s’apropava .Una va sortir del grup que anava i va enfilar direcció on érem, pel cami va collir una flor pel la noia que estava amb el seu amic.

Va saludar amb un gros muuu...al  Patufet i després de les corresponents presentacions va començar la xarrameca.  Sort que us he trobat, perquè avui estic molt trista i només trinc ganes de plorar, -va etzibar la vaca-  i va començar a explicar com ahir al vespre se li van emportar al seu petit vedell, bé,  ja era una mica gran i aquells homes dolents sempre fan el mateix, se’ls emporten per engreixar a un alte lloc i després els maten perquè els humans puguin menjar carn. Feia uns bramuls, mentre marxava, encara els  tinc ficats  al cervell. com cada vegada que això  passa estic uns dies molt trista.

Tan la Ventafocs com el Patufet es van commoure davant el  que explicava la vaca  i van intentar  fer-li costat en un dia tant tràgic per ella, a més li vam prometre que a partir d’aquell moment no  menjarien carn de cap mena, ja que ells no volien contribuir a la matança d’animals. Des de llavors de tant en tant es reuníem els tres amics i s’explicaven les seves aventures i desventures.

La Ventafocs ja havia acabat de fregar i unes veus la van tornar a la realitat , les seves germanastres havien tornat,  i l'hi ensenyaven les quincalles que havien comprat per donar-li enveja, però ella les va deixar amb  la paraula a la boca i els va dir que havia de sortir per reunir-se amb els seus amics. 

Febrer de 2018