EL POL I EL GIL

 (El pessimista veu el got mig buit, l’optimista veu el got mig ple i l’emprenedor va a la recerca de més aigua)
 

EL Pol i el Gil són germans, viuen junts al pis des que van morir els seus pares ara farà un parell d’anys. Tenen 20 i pocs anys, no tenen parella i es fan  companyia mútuament,  comparteixen el  pis on sempre han viscut.

Viuen tranquil·lament  a aquella petita ciutat, capital de comarca, en un pis vell però molt cèntric .  Els dos germans, s’avenen molt,  tot hi que són molt diferents de caràcter, mentre que el Pol és molt  vitalista i optimista, el Gil ho mira tot pel cantó negre, és d’aquells que veuen sempre el got mig buit;  això té preocupat al germà ja que ell sempre troba el cantó bo de les coses. Tots dos tenen feina, però el Gil sempre creu que algun dia l’acomiadaran i llavors que farà , -es pregunta- o si està malalt. El germà li diu que no cridi el mal temps, que ara tenen feina i estan bé, no cal patir per endavant.

Sembla que de moment s’ha acabat la tranquil·litat a aquella casa. La Berta, una cosina segona, del poble, ha anat a viure unes setmanes amb ells, per uns estudis que està fent i com hi tenien molt bona relació no li han gosat dir que no.

Els va regirar la vida des del primer dia. Les coses ordenades, res de coses pel mig. Avui toca neteja general; que teniu el pis una mica deixat. Els nois primer es van empipar una mica sobretot, el Gil, que tot li anava gran. El Pol aviat va veure que era una bona opció per tenir les coses en ordre i va col·laborar amb ella. El cas és que conviure amb la noia va fer que el xicot s’engresqués d’ella . La noia era joveneta, molt desimbolta   i cordial;  al xicot  el cor li anava a mil cada cop que estaven junts.

El Gil,  amb els seus laments i preocupacions va acapara l’atenció de la jove, que sovint quedaven junts  por sortir, a passejar, al cine o a prendre alguna cosa;  ella l’aconsellava, que havia de canviar d’actitud davant les coses, que no podia ser que fos tant negatiu amb tot.

El Pol estava gelós d’ells, es va començar a posar trist i malenconiós, cosa que va repercutir en el seu caràcter. Va passar d’un posat alegre i vitalista, a  estar capficat  i reservat. Podríem dir que va començar a veure el got mig buit. Estava enamorat de la noia i ella sortia amb el torracollons  del seu germà. Estava anguniós i va començar a esquivar la Berta, tant,  que aquesta ho va notar i un dia li va dir  que haurien de parlar, del que li passava, però ell va dir que no tenien que parlar de res, i va marxar donant un cop de porta.

La noia va començar a inquietar-se, sabia que alguna cosa l’amoïnava,  ho hauria d’esbrinar. Aquells dies estava atabalada amb els exàmens i ho va deixar per més endavant. El Pol parava poc per casa, freqüentava els bars, i va començar a beure, cosa que no havia fet mai, sempre estava arrauxat i no volia parlar , tampoc ajudava a les tasques de casa.

Avui el Gil i la Berta parlen del Pol, els dos estan preocupats, no saben que li passa al germà; el noi  comenta que ara que ell comença a veure les coses  d’un altre color, gràcies als seus consells, i a més a conegut a una xiqueta que congenien molt i han començat a sortir junt. Ja es dels que veuen el got mig ple, -comenta somrient. La noia li diu que s’alegra per ell,  però ha de parlar amb el  Pol, a de ser ell qui parli amb el seu germà, ja que a ella no  la vol ni escoltar i penso que alguna cosa greu li deu passar,  a tu segur que t’ho explica- fa la noia. Va prometre que ho intentaria quan pogués.

Van passar dos dies fins que el Gil va trobar l’ocasió de parlar amb el seu germà. Estaven sols a casa, la noia era a una de les últimes classes i aviat tornaria la poble. Van comentar la propera marxa de la noia. El Pol va arrosar les espatlles, fent com si no li importés,

¾   Però que et passa, no et sap greu que marxi la Berta?
¾   A mi, gens. Suposo que te’n sabrà a tu, oi?
¾   Es clar que em sap greu, gràcies a ella, veig les coses d’una altre manera.
¾   Doncs que us vagi molt bé.
¾   Que vols dir amb això
¾   Que surts amb ella, no?
¾   Jooo........no, no sortim pas junts.
¾   Sempre esteu plegats.
¾   Ella em dona bons consells, com feies abans tu. Jo surto amb la Lara.
¾   Que... no sortiu junts? –la seva cara es va il·luminar.
¾   Ah!  És això. Tu estàs penjat d’ella!
¾   Noooo.... - va sonar estrany.
¾   Doncs que esperes per dir-li, la tens ven preocupada.
¾   No puc, es riurà de mi.
¾   Tu, no ets d’aquells valents que sempre deien que si hi ha el got mig buit, s’ha d’anar omplir de nou. Doncs que esperes, crec que ella sent el mateix per tu.

Les coses van ser diferents després d’aquella conversa; encara que de moment, no es va atrevir a dir-li a la noia el que sentia, però el Pol estava alleugerit i li havia retornat de cop l’alegria i la il·lusió. La noia va marxar, l’endemà, però van quedar que tornaria aviat, uns dies més. El Pol li va prometre que l’aniria a veure al poble, que feia molts dies que tenien una conversa pendent i havia arribat l’hora a de tenir-la.

 07/04/2015/