Mentre
puguem visitarem les nostres contrades i en aquesta vegada les nostres passes
ens portaven al poble de Gósol i entre altres coses visitàvem l’església
parroquial sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció.
Feta
la consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna una conquesta que
no ens aclareix gaire el seu significat.: Var. ort. ant.: gosal (doc. segle XI i a. 1250,
ap. Pujol Docs. 12 i 24); Gosoll (doc. a. 1359, ap. Col. Bof. xii, 65).
El
terme de Gósol és limitat per
les serres que davallen de les collades del Teuler i del Verdet (NE); pel coll
de Font Terrers i el Castell de Termes (N); a l’W, per Cloterons, les
Costasses, els cingles de Costafreda, el coll de Mola, la serra del Verd i el
Portell de l’Ós (2 005 m); al S, pel Gall d’Urdet, i al SE per la Gallina
Pelada, el punt més alt de la serra d’Ensija. A l’E s’alça el Pedraforca. En
aquesta zona així enclotada es forma l’aigua de Valls, amb aportacions de
diversos torrents que davallen de Pedraforca, de la serra del Verd i d’altres
elevacions. L’aigua de Valls davalla cap al Solsonès, on conflueix amb el
Cardener a Aigüesjuntes. Seguint l’aigua de Valls, es troba el Pont Cabradís,
pont natural (30 m d’alçada i 50 de longitud) entre els dos vessants de la
muntanya i sobre les aigües del riu que passa per sota. Dins el municipi hi ha
un gran nombre de fonts, com la de Torrentsenta, que és on neix l’aigua de
Valls, el Forat de Torrentsenta, la font de la Roca, la Font Terrers, les
Abeurades, la font del Gall, etc.
A
part el poble de Gósol, el cap
municipal, aquest terme inclou el llogaret de Sorribes, també anomenat Sorribes
de Gósol, i els antics llogarets
de Bonner, Moripol i Vilacireres.
Gósol
depèn eclesiàsticament de la diòcesi d’Urgell (i no de Solsona, com la resta
del Berguedà) i pertany a la província de Lleida, però els seus lligams amb la
resta del Berguedà són prou forts per a justificar la seva inclusió en aquesta
comarca per la Divisió Territorial de Catalunya de la Generalitat, l’any 1936.
L’església
de la Mare de Déu de l’Assumpció va ser consagrada el 1892 i és l'església
parroquial del municipi. Anteriorment ho havia estat Santa Maria del Castellque
és situada dalt de tot de la muntanya, en el castell que protegia el poble.
Durant
la guerra civil (1936-1939) es cremaren els ornaments litúrgics però no pas
l'edifici.
L’edifici
té d'una sola nau amb molta llum al seu interior.
Està
cobert a dues aigües amb teula àrab i el parament és de petites pedres sense
treballar unides amb molt de morter. A la façana, en canvi, veiem un parament
de carreus de majors dimensions perfectament escairats que li atorguen un
aspecte molt homogeni.
Al
costat de l'altar es bastí una torre campanar de planta quadrada amb coberta a
quatre aigües molt pronunciada. L'exterior està reforçat amb contraforts que
pràcticament tenen l'alçada de la nau.
Hi
ha dues piques beneiteres, són obres rústegues del segle XVII o XVIII, de forma
troncocònica amb peu massís i sense cap tipus d'ornamentació, conservades a
l'interior de l'església. La més massissa i de proporcions més grans es troba
al presbiteri de l'església i la més petita, prop de l'entrada i davant el
sagrari d'un petit departament als peus de la nau.
Un
dels punts interessants de Gósol és que mossèn Ballarin l’ha triat com punt
final de descans del seu treballar, amb el sentit d’església i pàtria.
Des
del 1984 aquesta església té una reproducció de la talla romànica de Santa
Maria del castell de Gósol, obra
de l’escultor Joan Adell. Altres edificis que cal destacar, però de construcció
més recent, són la casa de la vila i l’edifici de les escoles. A l’entrada del
poble hi ha el monument al segador, obra de l’escultor Ricard Garriga.
No
deixeu de fer una volta i conèixer el poble de Gósol.
Text
i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada