PERATALLADA, FIRA D'HERBES REMEIERES

Diumenge, de finals d’abril, sortim de bon mati d’excursió cap l’Empordà, després de esmorzar a l’Escala, passem el mati visitant les runes d’Empúries, d’on en parlarem un altre dia. Al  migdia enfilem  carretera cap a Peratallada, una bonica població medieval del baix Empordà, vila que pertany al municipi de Forallac, on s’uní el 1977 amb dos poblets petits més. EL primer que farem en arribar, serà dinar, en un petit restaurant, ja que la caminada del matí ens havia  obert la gana.

 

Aquest poblet té un encant especial, rodejat d’amples muralles, dintre, les cases són de pedra , la majoria tallades a la roca. Sembla que no hagi passat el temps i encara ens trobem en plena època medieval. Carrers estrets i sinuosos , petites places, el castell sobresurt en mig del poble.  Carrers empedrats, placetes, racons, tot  ben cuidat i arreglat, moltes flors a les cases, i amb petits i bonics restaurants, que fan les delícies dels visitants.

Avui es celebra una  fira d’herbes remeieres. Des del  matí,  la plaça del Esquiladors,  s’ha omplert  de  parades artesanes i  especialitzades , on pot comprar tot tipus d’herbes, (fresques i seques) especies, ungüents, olis essencials, licors i tot tipus de producte elaborats amb herbes i plantes. Paradetes de totes classes de productes , herbes per curar tots els mals. Mels, sabons, espelmes... En paral·lel es fan  tallers d’olis medicinals i aromàtics, pasta de dents casolana, descobrir les propietats  de l’àloe vera, la ratafia ....  Molta gent, als tallers o  passejant  pels carrerons que aboquen a les places. Cap a les cinc de la tarda a la plaça del Castell, gegants i nans ens obsequien amb les seus balls. Hi ha una curiosa exposició de bonsais a la Plaça de les Voltes. Aquests arbres petits i menuts d’una varietat i bellesa extraordinària.

El que més ens ha cridat l’atenció, a més del fet de la fira, és el conjunt del poble, d’una bellesa impressionant; conserva el seu caràcter rural, no s’ha expandit fora de les muralles. Sembla  talment que ens  trobem a l’Edat mitjana i que qualsevol moment apareixerà un senyor feudal amb les seves cavalleria, cavallers , criats i esclaus.  Descobrim cada racó, cada carrer i cada plaça d’aquest poblet, observem els  petits restaurants que hi ha en els carrerons desiguals i les botigues de records. El poble té fama per la seva gastronomia i la seva artesania, avui és essencialment un poble turístic i comercial.

 

Declarat conjunt historicoartístic per les moltes mostres d’arquitectura medieval. La vila conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, on destaca el castell fortificat amb la  torre de l’Homenatge i el palau, les cases a l’entorn, les grans muralles, la plaça Major porxada  i  l’església de Sant Esteve. Destaca també el gran fossat que envolta la població excavat a la roca viva, just on comença la muralla, per protegir la població.

Al mig del poble emmurallat s'alcen el castell, format pel nucli fortificat sobre un enorme basament tallat a pic, i el palau. L'església parroquial es troba extramurs, en lloc despoblat. La muralla que envolta el barri del castell forma un recinte clos. Al nord i a l'est, dues contramuralles protegien aquests sectors del poble. Aquestes muralles són dels segles XII-XIII, amb la part superior refeta entre el segle XVI i el XVIII.  Uns 200 m al nord del portal, extramurs, fora del conjunt i una mica solitària, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, obra de finals del romànic.

 

 El nom del poble,  Peratallada , (Pedra-tallada)  és documentat des del segle X (Petra scisse, Petra taiata)  prové , sens dubte, de les valls de la fortificació que envolten el poble, de pedra tallada, excavats en la roca natural sorrenca.

 

Cap a les set de la tarda, s’ha acabat la visita. Pugem  de nou al autocar i emprenen la tornada cap a Berga, després de gaudir d’un jorn d’ esbarjo i cultura, en un racó meravellós de la nostra terra,  en aquest dia plàcid i assolellat de finals d’abril.

28/04/2015/