GRAN ENSURT

Paraules:  Fortuna – nodrir – presagi – conjectura – dantesc – hipòfisi – tangible.

Havia tingut un mal presagi aquell matí i per això va decidir no sortir de casa. No era res tangible, si no tan sols una conjectura, però era cert que sentia dintre seu com totes les hormones se li disparaven, com si realment un perill infrahumà, dantesc , li rondés per l’entorn. Estava esporuguit i ni tan sols gosava sortir de l’habitació.

Des que va tenir l’accident; vaja no va ser un accident,  sinó que el van apallissar de valent dos individus i encara no sap perquè. La policia després de investigar-ho, li van dir que segurament el van confondre amb alguna altre persona. Des de llavors li ha quedat ficada la por al cos. Té depressió, està angoixat, no sap estar en un lloc tot sol.

Va tornar a viure amb la mare, tot i els seus treta-vuit anys, però avui aquesta no hi és i al quedar-se sol es disparen de nou tots els fantasmes. El seu jo intern es va nodrint  una vegada i altre d’aquests pensament aterridors. Els  metges li van diagnosticar que se l’hi havia atrofiat la hipòfisi,  i les hormones que en depenien, per això tot el metabolisme va quedar afectat, i li va causar depressió i angoixa. El van inflar de medicaments però li feien molt poc efecte.

A causa de tot això, la seva parella el va deixar i encara  es va  angoixar  més.  Sort de la mare que sempre està al cas de tot i el va allotjar de nou a casa. La mare vivia sola, treballava i passava moltes hores fora. Ja feia uns quants mesos del succés i el xicot s’havia d’anar espavilant ell sol, havia de tornar a fer la seva vida, però li costava molt.

De sobte un gran terrabastall es va sentir, que va fer tremolar la porta de l’habitació. El pànic es va apoderar d’ell que es va ficar dintre el llit tremolant ,  tapat amb mantes  i escoltant amb atenció...  el silenci més absolut regnava de nou, però ell restava allà immòbil,  sense moure ni un muscle.

Així el va trobar la mare quan va tornar a la tarda, sense haver menjat ni begut res en tot el dia, escoltant només quan es produiria el proper soroll. Només va ser un incident de poca importància. És va despenjar un quadre del rebedor i al caure va trencar una àmfora de ceràmica gran que hi havia a sota . Per sort, tan el quadre com l’àmfora no valien una gran fortuna, però van causar un gran enrenou. La primera feina de la mare va ser calmar al fill i explicar-li una vegada més, que no em de donar massa  importància  a les  coses . Aquestes passen per alguna raó i em d’entomar-las tal com venen i no capficar-hi  massa. 

18-05-2015