REGAL D'UN RAM DE FLORS

 

(Anant pel carrer un desconegut et regala un ram de flors...)

(Diàleg i exclamacions :  Ah! – Ai! –Apa!- Eh! – Oh! – Ep! – Ou! – Ui! – Uix! Mec! –Xaf- Paf! – Pam! – Pum –Ups! )

Caminava distreta pel carrer. Era  un dia assolellat i càlid de primavera,  els jardins del parc proper estaven coberts de boniques flors  amb molta varietat de colors. Encara que feia un ventet  suau que escampava el pol·len dels arbres  i molestava un xic als ulls i a la gola.

 

De sobte veig un jove ben plantat, vestia esportivament i portava un gros ram de flors. Vaig pensar –que bé;  aquest xicot  està d’alguna celebració, portarà aquest ram tant bonic  a la seva parella. Se’n va acostar el noi i em va dir,
 

¾   Bon dia!  senyora.
¾   Bon dia jove!  -li responc.
¾   Tingui. Aquestes flors són per vostè.
¾   Què! -  Vaig exclamar incrèdula.
¾   Si, si; són per vostè. Tingui
¾   Ah!   - Vaig fer mentre me’l entregava, però maldestre com sóc, no el vaig agafar bé.
¾   Xaf....  – el ram va caure al terra
¾   Ui!  Quin greu –vaig dir.

El noi va recollir el ram i me’l va donar de nou, el vaig agafar amb molta cura, mentre deia,

¾   Moltes gràcies!  Però voldria saber el perquè d’aquestes flors, si no ens coneixem de res.
¾   Ho hi tant que ens coneixem.
¾   Eh! Jo ne el recordo de res, jove.
¾   Apa dona! que si que ens coneixem. No es recorda aquest hivern a l’hospital.
¾   Si, hi vaig tenir el meu marit ingressat, però no hi caic.
¾   Sóc el xicot de l’accident. Estava al llit del costat i moltes nits em va cuidar.
¾   Uix! Ara hi caic. Ets el Xavier, però portaves el cap tot embenat  i és clar no t’havia vist mai la cara. Com estàs?
¾   Bé! Força bé, de la manera que estava i com pensava que quedaria.
¾   I com m’has trobat.
¾   L’he vist moltes vegades per aquest parc, a la mateixa hora.
¾   M’ha agradat saber de tu. Vam marxar tan de presa que no va poder acomiadar-nos.
¾   Com està el seu marit?
¾   Molt bé, treballant de nou, com si res hagués passat. Però i  les flors?
¾   Són per agrair-li tot el que va fer per mi.
¾   Oh! Són precioses!  però no calia, si no vaig fer res.
¾   I tant que va fer ; és mereix això i molt més.
¾   Gràcies de nou. Espero que no tardem  tant a veure’ns de nou.
¾   Si, jo també ho espero. Que passi un bon dia i saludi al marit.
¾   Salutacions als teus pares també.
¾   Així ho faré.  Adéu.
¾   A reveure.

Vaig continuar el passeig contenta, amb aquell gros ram de flors a les mans. Algunes persones passaven pel costat  i em miraven,  però no  m’importava. Ves per on , saber del Xavier, veure que estava recuperat,  i el seu agraïment  amb aquestes flors m’han alegrat el dia.

12/05/2015/