RECORDANT EL PRIMER AMOR

Retall de text del llibre “Onades sobre una roca deserta” de TERENCI MOIX.

 

"El rellotge que sona de cop, volta, quan és la matinada sobre la catedral i trenca l’alba amb una campanada de silenci, com aquella nit que seiem tots dos... "   a la platja, allà sobre la sorra, un al costat del altre, amb aquell silenci harmoniós que només trencava la remor del mar i els batecs del nostre cor. Fa tants anys d’això, només teníem quinze anys i era el primer amor de les nostres  vides. El despertar als primers somnis, a les primeres il·lusions, les primeres carícies, besades i abraçades. Va ser una nit dolça,  plena de màgia.

 Van passar  tota la nit junts,  i just com ara ,  els primers esclats d’un nou dia tenyien el mar de tímids colors suaus, tornant-se rogents i grocs més tard, ens van agafar desperts. Estàvem joiosos, però cansats, així amb els  tímids raigs de sol sortint   a l’horitzó, vam quedar profundament adormits; ens vam despertar amb el soroll de la gent que transitava per la platja, quan el sol ja escalfava de valent.

Ara també la primera claror del dia m’agafa desperta, asseguda  a la cadira de braços que tinc al terrat de casa, a la plaça de la catedral. El silenci i la soledat han estat companyes  d’una llarga nit d’insomni. M’agrada en aquestes nits càlides de juny, contemplar les teulades del barri vell de la meva ciutat, escoltar el silenci que l'envolta, sentir les campanades de la torre com toquen les hores; encara que enyoro aquells cels clars, el mar platejat de la matinada i les nits estrellades del poblet de la costa,  on vaig passar part de la meva infantesa i joventut.

En el silenci de la nit,  afloren els records dels temps passats. El record d’aquell primer amor, avui ha revifat racons adormits de la memòria. Aquell amor juvenil,  aquella nit màgica a la platja; aquell estiu llunyà que vam passar junts. La tristesa de la separació al arribar el setembre, amb la promesa de que ens estimarien sempre. Després cada un va seguir el seu destí, i mai més ens vam tornar a veure.

La vida em va portar per altres camins . Hi van haver-hi  altres somnis, altres amors,  altres vivències que han omplert la meva existència. Avui, però , a la tardor de la vida he fet del silenci i la soledat, els meus aliats. Gaudint dels bons moments i records passats;  encarant amb humor aquesta nova etapa que ara em toca viure.

18/05/2015/