UN MORAT A LA GALTA

Saps que li va passar a la Joaquima ahir, comenta la Rosa a una amiga,  i sense esperar resposta ja li va etzibar l’explicació.

Doncs es veu que feia de cangur de la seva néta, la Núria,  aquest diumenge que els pares eren fora, vaja que feia d’àvia. Després de jugar tot el matí amb la nena i després de rentar-se les mans van dinar i a mig dinar va veure que la nena tenia un morat força important a la cara, que li agafava mitja galta, una mica difuminat al acostar-se a l'orella. La nena va negar que s’hagués donat cap cop.

 L’àvia tota esparverada la va dur al metge de l'ambulatori, que al no entendre el que era,  els va enviar a l’hospital. A l’hospital es van mirar i remirar  aquella galta morada i tampoc entenien que podia ser. Llavors li van començar a fer anàlisis i proves a la criatura, que amb els seus cinc anyets no entenia que estava passant, ni que li estaven fent. Els pares mentre eren fora sense assabentar-se  de la situació.

Després   un metge  li  va  posar un morrió amb oxigen  no  fos cas que  la  nena estes mancada d’oxigen i vet aquí que el morat va començar a desaparèixer. El metge després de mirar la galta va dir. Ja se que és això, i va agafar una gasa la va mullar i humida la va passar per la galta de la nena.

-          Això,  -va dir amb èmfasis -  això és pintura!  -Mentre ensenyava la gasa impregnada d'un color blavós.

La Joaquima va quedar glaçada, si la punxen no treu sang, al matí havien estat jugant amb pintures. Es veu que llavors els metges també s’ho van agafar amb conya i van fer una mica de broma sobre al situació, abans d’enviar la pacient curada a casa.

27/11/2013