“No
facis un esborrany de la teva vida, que potser
no tindràs temps de passar-lo a
net.”
La Julia estava atrafegada mirant un
munt de papers. , llibretes, notes factures... sense saber massa bé que és el que buscava . Regirava calaixos i prestatges
del despatx de l’Albert, que feia tres mesos que havia mort sobtadament . Cansada ho deixa tot, fa un repòs mentre resta
pensativa. Li costava d’entendre com un home tant emprenedor, empresari,
negociant com ell tenia aquell desori de papers . El seu fill l’hi havia dit
que ho deixés que ja se’n cuidaria ell, però ni cas, ahir va parlar amb la
secretari de l’última empresa i li va
dir que ella ho tenia tot correcte, l’empresa de neteja està al dia, a més obté
bons beneficis. Llavors ella va preguntar-li
-dons com podia ser aquells papers
del banc , d’una colla de rebuts retornats d’una hipoteca, que feia tres mesos
que no es pagaven, la noia no en sabia res i va dir que serien d’alguna altre
assumpte.
El Vicenç com no li agradava massa
estudiar va entrar a treballar a l’Empresa de neteja del seu pare, aviat va
estar al cap d’un conjunt de persones que es repartien per netejar diferents
llocs de la ciutat, tant locals,
com botigues o empreses, també particulars; aviat van congeniar amb la Núria, amb qui compartien
el lloc i alguna altre cosa. Els dos dirigien l’empresa , el pare feia temps
que estava començant un altre negoci, del que no els volia dir res fins que ho tingués
tot lligat. Encara recordo el que li vaig dir l’última vegada que van parlar, pocs dies
abans que morís, “No facis un esborrany de la teva vida , que potser no tindràs
temps de passar-lo a net “. Va, bajanades –l va respondre.
El Vicenç ara estava preocupat en
esbrinar que era el que estava intentant els seu pare, en quina mena de negoci s’hauria ficat , quina hipoteca hauria fet, hi. d’on hauria tret els diners que ara li
retornessin els rebuts, no volia preocupar a la seva mare , però ell estava
capficat.
Havia concertat un cita amb el director
del banc, per aquell dijous, per veure si en podia treure l’entrellat , ja que
els que atenien als clients no li podien
donar respostes, en deien secret professional. Del director en va poder
treure alguna cosa més. L’hipoteca li
havien concedit per la compra d’un apartament a Barcelona, aquest
apartament estava a nom de dues
persones: el seu pare i una altre persona. Hi havia un compte en comú, d’on en
sortia la paga de l’hipoteca, de sobte
el compte el comte es va buidar de cop i no s’ha pagat més . El Vicenç va demanar , com a legítim successor del seu pare el nom de
l’altre soci de l’apartament i la direcció del immoble. El director es resistia a donar-li aquestes
dades , però finalment vetllant pel seus interessos va accedir.
Està davant de l’apartament, el nom com
ja sospitava era el d’una dona, es va presentar allà per sorpresa, va dir que
era un representant del banc i era per
parlar del apartament on vivia. La dona s’ho va creure, i el va deixar entrar,
el Vicenç al ser dintre aviat es va
adonar que la dona no vivia sola, però encara va dissimular-
¾
Volia saber com és que ha deixat de
pagar l’hipoteca del apartament on viu?
¾
Ai, senyor, el meu marit va morir fa
poc sense deixar-me’n ni cinc.
¾
Tinc entès que no era el seu marit
¾
Bé, igual que ho fos .
¾
I els diners que hi havia al compte per
pagar la hipoteca, crec que ni havia forces.
¾
Els va treure dies abans no és morir i jo no en sé res.
¾
Deixi de mentir, sóc el fill de
l’Albert i les dades que es van treure els diners ell ja feia una setmana que
era enterrat i pel que veig, ja té nova parella.
Al veure’s descoberta la dona es posa a
plorar. El xicot ja havia descobert el que volia i li va proposar un tracte ,
li compraria la seva part de l’apartament, (per un preu mòdic) i acabaria de pagar la hipoteca, però el
cap de sis mesos els volia fora del
pis, si no hi estava d’acord hauria ella
de corre amb tots els gestos i si no pagava la farien fora igualment.. Després
de parlar-ne un parell de dies van
aconseguir posar-se d’acord.
Avui tot dinant amb la mare li explica
que ja ha solucionat el problema de l’hipoteca, el pare havia comprat un apartament per revendre , amb una petita hipoteca i que
ja tenia un presumpte comprador , amb el qual pensava guanyar forces
diners, i si li sortia bé pensava muntar
una Inmobiliaria, que ara tornaven a estar en alça. Al Banc ja ho han arreglat,
ha estat un petit contratemps d’ells. Jo continuaré ara amb el projecte del
pare. La mare va respirar tranquil·la,
pensava ja en algun brut tripijoc, i es va adonar que el Vicenç era tant
intel·ligent com el seu pare. El noi somreia content, amb una mitja veritat, feia contenta
a la mare i ell es quedaria amb l’apartament, intentaria emular els negocis del pare amb els
quals podria guanyar-se molt bé la vida , tal com havia fet ell, encara que
només fos un esborrany.
23-01-2023-
