“Existeix una porta per on pot entrar-hi la bona sort, però tu en ten la clau”
Aquesta
tarda he arribat a casa cansada i amb un mal de cap impressionant, per la
xerrada que he tingut amb la Raquel, una companya de classe . Feia temps
que no en sabia res d’ella, però no ha canviat gens és igual que sempre, la
persona més pessimista, trista i desventurada que hagi vist mai. Sempre amb queixes i
lamentacions. Totes les desgràcies li passen a ella . Sempre planyent-se de la
seva mala sort... ara l’acaben
d’acomiadar de la feina, es veu que el seu cap la tenia de cap d’esquila i no
ha parat fins fer-l’ha fora i amb la
crisi actual qualsevol troba feina . També que fa unes setmanes ho han deixat
amb el seu company i com el pis era d’ell
ha hagut de tornar a casa de la mare, i per postres la mare té una depressió de cavall i
no entén el que li passa i a més l’ha de
cuidar i vigilar. Tot em surt malament, sembla que hagi trepitjat merda -no
parava de dir.
No us ho
creureu , però sempre ha fet el mateix, tot s’ho agafa pel cantó que crema,
llavors encara em diu... tu si que tens sort, has nascut amb la flor al cul i
tot et surt bé... jo en canvi... tot fatal. Vaig intentar fer-li veure que s’havia d’agafar les
coses d’una altre manera . Jo tot el que tinc m’ho he hagut de currar i no tot
m’ha sortit bé, però de les errades i decepcions se’n pot treure experiències i
noves oportunitats.
Mira
noia, ets jove, tens 35 anys, deixa de lamentar-te i encara la vida, les coses dolentes passem i mira les
bones que tens al voltant. Finalment li vaig etzibar... Escolta... diuen que existeix una porta per on pot entrar-hi la
bona sort, però tu en tens la clau.... i crec que sempre la tens tancada. Em va
mira amb uns ulls fora d’òrbita. Hi em va deixar anar “Et fots de mi , oi?” encara sento el seu
emprenyament, però vaig continuar. Canvia la visió de les coses i de les
entrebancades treu-ne una oportunitat i deixa que la sort entri en la teva
vida.
¾ Si, em la
situació que tinc, no se quina cosa positiva en puc treure.
¾ Et jove i
tens salut. Tens refugi a casa de la mare. Ella està malament, com no treballes
la pots cuidar i estar per ella. T’has preguntat com li pesa la soledat, aprofita
l’estar juntes per recuperar la relació que no teniu des que va morir el teu pare.....
¾ Mira veig
que no em vols entendre i tinc molt tard. Adéu.
Va marxar
una mica picada, em va saber greu, però algú li havia de dir. Sempre ha fet el
que ha volgut i a mi que em deixi en pau perquè a vegades volguen ajudar ens
surts escaldat. Em vaig a fer una mica
de sopar, miraré una peli i m’oblido d’ella.
En aquests moments es quan trobo
que una mica de soledat va de meravella... la setmana vinent torno a
tenir el menuts i s’ha acabat la calma.
Van
passar tres o quatre dies i amb els dos petits marrecs a casa i la feina,
estava distreta i ja m’havia oblidat de
la Raquel, per això em va estranyar aquell vespre al veure que era ella la que
em trucava al mòbil. Vaig estar per no contestar, però vaig pensar no ser mal
educada i veure el que li passava.
Després de les salutacions i de dir-li que tenia el temps un xic just, em va
dir que seria breu.
¾ Et volia
demanar disculpes per com me’n vaig anar l’altre dia, després vaig pensar que
potser tenies raó i volia posar-ho en pràctica.
¾ No hi ha
de què, però me’n alegro.
¾ Tenies raó
sobre la mare, està molt contenta de tenir-me amb ella, fem xerrades, ens hem
retrobat l’acompanyo a comprar i al
metge, està molt millor i jo crec que
també.
¾ Estic
molt contenta.
¾ Això no
es tot encara. A traves d’una amiga d’ella que vam coincidir al metge, la filla
d’aquesta acaba d’obrir una “boutique” i li falta una nova dependenta. Dilluns
començo a treballar-hi. Tu m’has portat la bona sort.
¾ No he
estat jo, has estat tu que l’hi has obert la porta.
¾ Quedem
alguna estona per fer un cafè, es que tinc encara moltes preguntes per fer-te.
¾ D’acord la setmana que ve, ens truquem un dia i quedem.Vaig penjar el telèfon i no m’ho podia creure, les meves paraules havien fet afecte. Me’n alegrava per ella, havia valgut la pena el maldecap d’aquella tarda. Realment jo sempre he cregut que la sort la majoria de les vegades se la crea un mateix.
2 22-05-2020-