PATUM – 2022-

 

Berga, som a l’últim dia de la Patum d’enguany  que ja està a les acaballes , uns dies de salts, foc i danses  molt intensos i amb una gran gentada. Després dels dos últims anys que no es va poder fer la Festa per la Pandèmia, la gent tant de casa com de fora s’ha abocat a la festa, sense por a la gran calorada d’aquests dies , ballant, saltant i gaudint com sempre.

A més aquest any han celebrat els 400 anys documentats de la festa una colla de comparses: el Tabal,  la Guita grossa, turcs  i cavallets, , Els vestidors de Masses i plens . L’efemèride s’havia de celebrar l’any passat però a causa d e la pandèmia , s’ha passat a l’actual.

Per això aquest 2022 es commemoren, amb actes i salts especials, els 400 anys de la seva primera referència escrita. Que enguany se celebrin els 400 anys és gràcies a una troballa que va fer al 2009 la historiadora Dolors Santandreu, traspassada fa uns mesos,  on es troben referencies escrites que actualment hi ha documentades sobre la festa berguedana, i també aquest vespre  dedicaran un homenatge a la historiadora per la seva tasca patumaire. A la història de Berga i de la Patum

Unes imatges de la Patum actual  il·lustren molt be les multituds de gent pels carrers i a la plaça abocades a la gresca, al foc  i a la festa

 

 

MAIG EL MES DE LES FLORS

El més de maig es el mes de les flors, la primavera esclata en tot el seu esplendor , les flors i les festes es donen la ma. Adornen la natura, els prats, els jardins , les cases , les festes. Ara a veure com em va tot això dels canvis que m’ha fet aquest ordinador.

Una de les festes més espectaculars i boniques d’aquest més, es Girona temps de flors. Que bonic es perdre’s un dia per aquesta ciutat, pels seus carrers plens de flors, de gent, de guarniments i de boniques escultures i muntatges, on les flors son les principals protagonistes .

Us deixo amb unes imatges d’aquesta bonica ciutat i amb alguns dels elements que aquests dies han fet gaudir i entusiasmat a la munió de gent que ha passejat pels seus carrers i places admirant unes autentiques obres d’art florals.

UN SANT JORDI PER NO OBLIDAR

 

Va ser un hivern esgarrifós, ni en els meus pitjors somnis hauria pogut imaginar les pegues i  contrarietats , que esdevindrien en aquells tres o quatre mesos  i com pertorbarien i donarien un gir a la meva vida , només ara sóc conscient del el que vaig viure i patir en aquell curt espai de temps.

L’octubre passat vaig trencar amb l’Albert, va  marxar del pis per anar  al de l’altra, després del disgust, als quinze dies vaig agafar el virus,  el vaig passar sola a casa, mes d’una setmana amb febre i trobant-me molt malament, m’atenien per telèfon ... paracetamols i que ja em passaria, poc a poc millorava una mica , però no acabava  de trobar-me bé, una amiga venia a veure’m de tant en tant i em portava el que em feia falta

Hauria volgut tornar al poble amb els pares, però era conscient de que no podia fer-ho, eren persones grans d’alt risc i no volia contagiar-los. Vaig estar  dos mesos força malament , molts mals de cap i ganes de fer res.  M’hauria agradat tornar a treballar , però no podia,  no tenia esma ni forces. Vaig entrar en una depressió i no volia  sortir de casa . Em va trucar una psicòloga i amb medicaments i bons consells intentava animar-me. La solitud em pesava, només de tant en tant  la Júlia, la meva amiga em venia a veure i em trucava sovint, sempre em deia,

¾    Has de sortir i veuràs com aviat et cures del tot.

¾    Estic molt bé a casa i amb aquest fred que fa no en tinc ganes de sortir .

Anaven  passant els dies i així  va  arribar el temps de la primavera, quan es mesuren les foscors i s’allarguen els dies ... l’augment de la claror diürna va influir un xic en el meu ànim, les tardes més llargues amb el canvi d’hora va ser un bàlsam pel meu estat, sortíem algunes tardes amb la Júlia , però encara seguia  en baixa forma , trobava tant a faltar  l’Albert.

La Júlia em va convèncer per anar a un grup de caramelles , que es tornava a fer al barri, sabia com m’agradava cantar. Sense gaires ganes  vaig assistir a alguns assajos. L’acollida de gent que no coneixia em va motivar i animar molt. El mati  de Pasqua la cantada de caramelles, el bon temps , el sol i l’aire, la caminada em van fer sentir nova. Vaig conèixer al Marc, un xicot seriós i reservat, semblava també un xic deprimit, i aviat vam congeniar, crec que també sortia d’una relació, vam quedar per trobar-nos  algun altre dia , però va passar una setmana i no em deia res .

Avui, el dia de Sant Jordi m’ha trucat i em quedat per veure’ns  al passeig  per gaudir del dia , de l’ambient i dels llibres i de les roses. Quan ens hem trobat m’ha donat una rosa que duia a les mans . Evidentment jo no portava cap llibre per ell i li he dit,

¾    Si m’ajudes a escollir-ne un , em dono  per satisfet.

¾    Llavors tu m’ajudes a escollir el que jo  vull.

¾    Fet.

Llavors vam començar la passejada entre parades , paradetes i munt de llibres, títols i portades  cridaneres, autors que  signaven els seus exemplars. El temps s’anava tornant rúfol, el sol s’havia amagat i un vent fred es començava a deixar sentir, vam començar a pujar-nos el coll de l’anorac, mentre una fina pluja començava a caure.

Ell ja havia escollit el seu llibre, esperava per l’autor perquè  el signes , hi havia unes quantes persones davant, jo encara no havia escollit el meu, dubtava entre tres o quatre títols, quan emprenguessin la marxa de nou em decidiria.

De sobte el vent es va tornar més i més fort i la pluja més  intensa , gent que corria intentant tapar del tot els llibres amb més plàstics...altres intentant entrar en algun lloc, nosaltres allà a la fila aturats.

Uns cops forts de vent ens sacsejant, gairebé se m’emporten xocant contra un arbre sort del Marc que em va agafar ben fort , mentre veiem com a la parada del davant s’emporta el tendal i tots els llibres s’escampen per terra,  una altre ràfega tomba altres parades, mentre l’aigua baixa abundant , gent que intenta protegir llibres , nosaltres  volem entrar en algun lloc però no podem, entre la gent,  els libres escampats la pluja i les ràfegues de vent que no  paren , estem arraulits a sota un arbre amb el paraigües aixecat cap amunt , el Marc  amagant el llibre sota la jaqueta i aguantant-me  a mi que no se’m emporti el vent. Un Sant Jordi per no oblidar, tant pel mal temps com per les coses que els dos vam començar a sentir l’un per l’altre.  

/24/04/2022/

 

PASQUA I LA MONA

 

Ahir al matí, passejant per una plaça de Berga, em vaig trobar una colla de nens i nenes molt petits, de tres o quatre anys ,   serien d’alguna escola infantil o guarderia,   amb unes monitores que els acompanyaven,  davant d’una pastisseria on els aparadors estaven plens a vessar de mones de diferents tipus , grans , petites mitjanes, de nata, fruita, crema, xocolata... decorades amb elements molt variats, des de els típics ous de xocolata i figures de tota mena... de còmics, de futbolistes,  trens, cotxes,  cases, ...  

Els menuts estaven expectants, senyalant aquesta o aquella altre mostrant al company la del darrera , amb unes cares de curiositat i d’alegria . i amb els ulls esbatanats. M’he quedat una estona mirant aquelles carones s il·lusionades. Les mones ni les he mirat.

S’acosta la Pasqua - he pensat – es clar, demà ja és  dijous sant, com passa el temps. Llavors el meu pensament divaga en altres  temps, quan jo  tindria la edat dels petitons. Eren temps de postguerra  i a casa no podien comprar la  mona, ni els padrins  que vivien lluny i sovint tenien molt fillols. Jo també me les mirava il·lusionada les mones de l’única pastisseria del poble.  davant d’aquelles meravelles, molt menys espectaculars que les d’avui, la boca se’m feia salivera.  Però el dia de Pasqua la mare  feia una mona casolana amb una mena de pa de pessic amb melmelada dintre i coberta de xocolata. Que n’estava de bona també!

Les tradicions de Pasqua les havíem seguit sempre a casa. A la nit la Vetlla  Pasqual, al matí a escoltar o ve cantar caramelles i després de dinar ...la mona. El diumenge o el dilluns  la mona no ha faltat mai a casa.

Ara, La Pasqua i les tradicions son molt diferents . Per Setmana santa, la gent agafa vacances i fan sortides o bé pel país o marxen a llocs llunyans. Sovint per Pasqua alguns de casa són fora, però la mona la mengen el diumenge o el dilluns, segons el lloc  on siguin, també dissabte, el dia en que  es pot reunir  tota la família.

Llevat aquest dos últims anys, que amb la pandèmia tot ha estat diferent, la gent, per prudència no es podia reunir, tampoc nosaltres no ens hem pogut reunir amb les fills, però això si a casa la mona no ha faltat. Una de petitona per dues persones i a passar la Pasqua.

Quan va néixer el nét, l’únic que tenim, ara ja es gran , per Pasqua, pares i avis estàvem molt il·lusionats per veure que faria el petit quan veuria aquell gros pastís, tenia poc més d’un any . Es va mirar la mona encuriosit, va treure el cotxe de xocolata de sobre i el va guardar, quan es va ficar el primer tros de pastis a la boca fa fer unes ganyotes rares i no en va voler més,  mai li ha agradat  ni de petit ni de gran . No li agraden les mones ni cap tipus de pastis. Contra gustos no hi ha disputes.

13/04/2022/

VULL VIURE PER SEMPRE

 

“Tinc la intenció de viure per sempre o de morir en el intent” això  és el que  havia pensat sempre l’Oleguer, avui ja un senyor gran de vuitanta cinc anys que encara està en el intent. 

Això de morir-se no anava amb ell, el seu cap sempre rumiava, encara que de jove no havia pogut anar a la universitat , perquè  es va posar a treballar molt jove per ajudar als seus pares que vivien molt precàriament, el  pare va morir molt aviat i ell es va jurar treure a la  mare de la pobresa i donar-li una vida confortable. Va treballar molt i de valent;  la sort li va venir de cara i va aconseguir el seu objectiu, quan tenia poc més de vint anys.

 A més de ser treballador  sempre l’havia dominat  una curiositat  innata, que el va portar a formar-se  i a explorar pel seu compte diferents aspectes de la vida de les persones, la salut  la genètica, la biologia. Des de jovenet estava acostumat a llegir molt i més endavant, sense problemes econòmics, s’hi va dedicar exclusivament.  Diferents investigacions pel seu comte el van dur a indagar  sobre  la mort i la manera de perllongar la vida més enllà del temps, cosa que el va portar a ficar el nas en diferents teories i a investigar sobre el més enllà i les maneres de fer per intentar  viure eternament .

Una de les moltes conclusions recollides en alguns llibres que va publicar sobre la investigació de l’home, i el benestar en que , la forma de cuidar-se, fer esport , caminar, menjar de manera sana incidien en la salut de la ment i del cos i aquet podia aguantar anys i panys, és clar que aviat va topar amb la teoria de que per haver-hi vida hi havia d’haver mort , ja que sense mort no hi ha vida.

Una altre de les  conclusions a que va arribar va ser que tenir fills, néts... et continuava la vida en ells i  les següents generacions i així vencies la mort , els teus gens continuaven vivint en els altres, però va  passar que,  tot i haver  estar casat en tres ocasions mai va tenir cap fill.

Va seguir donant voltes i buscant noves deduccions al misteri de la mort. La mort només és un canvi d’estatus, l’energia, la pròpia essència continua viva i és reencarna de nou en un altre ésser , però això de que podria arribar a ser una planta,  una formiga  o una serp, no el convenç i aviat ho va descartar.

Més tard, cap als cinquanta anys va intentar buscar la solució en la  CULTURA, que la única forma de no morir és que les seves idees, pensaments , històries, descobertes i teories quedessin plasmades en un  llibre (ja n’havia escrit altres) així en quedaria constància i la seva naturalesa  continuaria viva i la vida no hauria estat en va. Això, és clar, sempre que en el futur, els llibres no quedessin arraconats en algun prestatge  i mai ningú n’arribes a llegir cap.

Moltes d’altres investigacions i teories han continuat al llarg de la vida del nostres home, escrites algunes, altres descartades d’antuvi,  i també algunes que ha intentat dur a terme.

Ara fa uns anys, ja sobre  dels vuitanta,  el va agafar l’època de la Pandèmia del Covid-19, tot i que en un principi va ser  un gran defensor del negacionisme, que això no era res i que els governs volien atemorir la població. Al  maig del 2020, el va agafa i va morir la seva tercera dona que era molt més jove que ell, després d’estar un mes en coma induït, tot i que ell no el va agafar va canviar radicalment la seva visió de la malaltia.

Ara està seguint  fidelment  les prevencions  per prevenir-se del virus, surt més poc de casa, encara intenta buscar solucions i respostes als temes que sempre l’han preocupat. La setmana passada va rebre la primera dosis de la vacuna, està content  tot i que han trontollat moltes de les seves teories, continua intentat viure , sinó per sempre, com més temps li sigui possible.

 /08/04/2021/

 

POSTA DE SOL DE FEBRER

Un clar dia de febrer,  tarda gelada, sol resplendent,

cel   nítid, paratges espectaculars, sol i fred es donen  la mà,

Poc a poc el  sol s’enfonsa  rere les muntanyes ,

La foscor avança, tot  ho envaeix,

Els últims raigs refulgents , envermelleixen

tot ressaltant  les muntanyes berguedanes,

tenyint   el cel de grocs , ataronjats i vermells,

escassos núvols fent de comparsa i harmonia

als últims retocs de colors que il·luminen el cel.

Mentre la negra nit s’escampa i avança,

timidament treuen  el nas ... una munió d’estels.

 

/22/02/2022/

 

LA SETMANA DELS BARBUTS

A mig gener hi ha  alguns dies dels mes freds de l’any i l’imaginari popular l’anomena la setmana del barbuts, per això no  és estrany que la setmana passada la meva  néta de vuit anys  em digues.

¾    Iaia que és això de la “Setmana dels Barbuts” ? en parlaven avui a l’escola,

Llavors ja em tens explicant-li a la petita que el gener generalment és un mes del més freds de l’any  i hi ha una setmana que es el dia d’uns sant que tots porten barba, que segons diuen és la setmana més freda de l’any, per això en diuen la setmana dels barbuts

Els tres barbuts principals son el dia quinze, sant Pau Ermità, el dia setze sant Mauri abat; el disset es sant  Antoni Abat  ; el vint-i-un sant Fructuós i el vint i dos sant Vicenç màrtir, aquests son els principals n’hi  ha alguns altres també aquest dies, que són secundaris, i que tots es caracteritzen per portar una gran barba.

¾    Que hi té a veure la barba amb el fred?

¾    Dona, quan fa molt fred, la barba els protegeix  del fred a la cara abans no hi havia tantes coses per abrigar-se.

¾    Ah, ara ho entenc. És la setmana del fred.

Llavors vam estar una estona parlant del temps que realment ha fet aquests  dies passats i el fred que encara fa. Les rieres i rius s’han glaçats, el diumenge passat ens vam desplaçar fins a vora del rierol on hi ha un gorg,  per veure  el riu glaçat i  els  caramells que hi havia penjats en alguns salts i  tolls d’aigua. Ben abrigats , això si, ja que el fred és feia sentir.

En tornant cap a casa se’n van acudir alguns dels refranys que abans es deien per aquestes dades referir-se als sant barbuts. Tots van riure i la meva filla i el meu gendre en van dir alguns altres que ja no recordava. Junts vàrem passar un bon matí de diumenge.

 REFRANYS DELS BARBUTS.

“Sant Antoni del porquet, és el primer sant del fred.”

“Quan venen els tres barbuts, s. Pau ermità, sant Maur, i Sant Antoni  Abat venen els freds cascarruts”

“Entre sant Antoni i Sant Sebastià més fred que entre tot l’any i ha”

La setmana dels barbuts és setmana d’esternuts .

Mentre dinàvem  a l’hostal  comentaven el fort fred que fa aquest dies mentre miràvem les imatges que havíem agafat  dels paisatges gelats dels quals havien gaudit .

25/01/2022/