Va ser un hivern esgarrifós, ni en els meus pitjors somnis hauria pogut imaginar les pegues i contrarietats , que esdevindrien en aquells tres o quatre mesos i com pertorbarien i donarien un gir a la meva vida , només ara sóc conscient del el que vaig viure i patir en aquell curt espai de temps.
Hauria volgut tornar al poble amb
els pares, però era conscient de que no podia fer-ho, eren persones grans d’alt
risc i no volia contagiar-los. Vaig estar
dos mesos força malament , molts mals de cap i ganes de fer res. M’hauria agradat tornar a treballar , però no
podia, no tenia esma ni forces. Vaig
entrar en una depressió i no volia
sortir de casa . Em va trucar una psicòloga i amb medicaments i bons
consells intentava animar-me. La solitud em pesava, només de tant en tant la Júlia, la meva amiga em venia a veure i em
trucava sovint, sempre em deia,
¾
Has de sortir i veuràs com aviat et cures del tot.
¾
Estic molt bé a casa i amb aquest fred que fa no en
tinc ganes de sortir .
Anaven passant els dies i així va arribar el temps de la primavera, quan es
mesuren les foscors i s’allarguen els dies ... l’augment de la claror diürna va
influir un xic en el meu ànim, les tardes més llargues amb el canvi d’hora va
ser un bàlsam pel meu estat, sortíem algunes tardes amb la Júlia , però encara seguia
en baixa forma , trobava tant a
faltar l’Albert.
La Júlia em va convèncer per anar
a un grup de caramelles , que es tornava a fer al barri, sabia com m’agradava
cantar. Sense gaires ganes vaig assistir
a alguns assajos. L’acollida de gent que no coneixia em va motivar i animar
molt. El mati de Pasqua la cantada de
caramelles, el bon temps , el sol i l’aire, la caminada em van fer sentir nova.
Vaig conèixer al Marc, un xicot seriós i reservat, semblava també un xic
deprimit, i aviat vam congeniar, crec que també sortia d’una relació, vam
quedar per trobar-nos algun altre dia ,
però va passar una setmana i no em deia res .
Avui, el dia de Sant Jordi m’ha
trucat i em quedat per veure’ns al
passeig per gaudir del dia , de l’ambient
i dels llibres i de les roses. Quan ens hem trobat m’ha donat una rosa que duia
a les mans . Evidentment jo no portava cap llibre per ell i li he dit,
¾
Si m’ajudes a escollir-ne un , em dono per satisfet.
¾
Llavors tu m’ajudes a escollir el que jo vull.
¾
Fet.
Llavors vam començar la passejada
entre parades , paradetes i munt de llibres, títols i portades cridaneres, autors que signaven els seus exemplars. El temps s’anava
tornant rúfol, el sol s’havia amagat i un vent fred es començava a deixar sentir,
vam començar a pujar-nos el coll de l’anorac, mentre una fina pluja començava a
caure.
Ell ja havia escollit el seu
llibre, esperava per l’autor perquè el
signes , hi havia unes quantes persones davant, jo encara no havia escollit el
meu, dubtava entre tres o quatre títols, quan emprenguessin la marxa de nou em
decidiria.
De sobte el vent es va tornar més
i més fort i la pluja més intensa , gent
que corria intentant tapar del tot els llibres amb més plàstics...altres
intentant entrar en algun lloc, nosaltres allà a la fila aturats.
Uns cops forts de vent ens sacsejant,
gairebé se m’emporten xocant contra un arbre sort del Marc que em va agafar ben
fort , mentre veiem com a la parada del davant s’emporta el tendal i tots els
llibres s’escampen per terra, una altre
ràfega tomba altres parades, mentre l’aigua baixa abundant , gent que intenta
protegir llibres , nosaltres volem
entrar en algun lloc però no podem, entre la gent, els libres escampats la pluja i les ràfegues
de vent que no paren , estem arraulits a
sota un arbre amb el paraigües aixecat cap amunt , el Marc amagant el llibre sota la jaqueta i aguantant-me a mi que no se’m emporti el vent. Un Sant
Jordi per no oblidar, tant pel mal temps com per les coses que els dos vam
començar a sentir l’un per l’altre.
/24/04/2022/
